Sí, les jugadores del Barça seran a la final de la Champions. Crec que és molt important la participació de la dona a l’esport. Històricament, la dona estava pràcticament exclosa de l’esport i molt especialment del futbol. Si avui dia el futbol femení atreu i il·lusiona, és un fet que suposa una victòria de les dones. Cal recordar que el creador de les Olimpíades modernes (any 1896), el baró Pierre de Coubertin, no va permetre que les dones hi participessin. La primera participació femenina va ser a l’any 1900.

En la incorporació al futbol, les dones s’han vist obligades a lluitar molt. Potser és bo recordar que en les Olimpíades de 1992 celebrades a Barcelona, el futbol femení no era encara considerat esport olímpic. No va ser fins a Atlanta 1996 que el van admetre com a tal, encara que cap equip de l’estat espanyol hi va participar.

Quan una qüestió com la participació de la dona a l’esport ha estat tan vetada pel masclisme suposa que practicar esport és important per a les dones i la seva llibertat, alguna importància deu existir a aconseguir ser-ho. No podem tampoc oblidar que el Barça, que va ser fundat el 1889, no va admetre inicialment la incorporació de dones. Els primers estatuts del club, redactats l’any 1902 diuen en el seu article 7 "socis numeraris ho seran homes espanyols o estrangers...".

Va ser Edelmira Celvetó qui després d’una llarga i dura lluita va ser admesa com a sòcia l’any 1913. Malgrat la seva incorporació i d’algunes altres dones, els estatuts del club no varen ser modificats fins a l’any 1921. El text estatutari ja no es referia a homes sinó que ho feia a socis, sense fer cap distinció de sexe.

L’altre dia al Camp Nou, en el segon partit de Champions que jugava l’equip femení, per cert ple a vessar, vaig tenir la sort de seure al costat d'exjugadores del Barça. Vàrem, entre totes, rememorar la història i el seu esforç. Jo vaig recordar els meus temps de l’adolescència, temps de dictadura, temps d’una gran discriminació a la dona. A l’escola podíem fer gimnàs i algun altre esport (bàsquet, per exemple) però sota un control estricte de la "Sección Femenina del Movimiento" i equipades amb un horrible "bombacho" blau fosc que havia d’arribar per sota dels genolls. El primer any que vaig practicar gimnàs portàvem una camisa blanca amb el "yugo y las flechas" (emblema feixista de la Falange) a sobre el pit. La camisa amb aquest horror va acabar ràpidament, però el “bombacho” va durar bastant.

Les lluitadores exjugadores recordaven que a alguna la mare o l’àvia ja els havien explicat la història del "bombacho", de l’equip que estaven obligades a portar. Recordaven especialment que elles havien guanyat la Copa l’any 1994. Va ser el primer títol que el Barça femení va guanyar. Em vaig emocionar al parlar amb l’Àfrica, que en aquell partit havia fet el segon gol de penal. Varen guanyar 1-2.

Entre totes recordàvem la difícil història de la incorporació de la dona al futbol i a l’esport en general. Recordo que quan jo era adolescent si hagués dit que volia jugar a futbol et prenien per boja o per un "marimacho". Algunes exjugadores em van comentar que a elles encara els ho havien dit.

Entretant començava la segona part del partit. Una delícia. Les admiro. Crec que no és una frivolitat considerar la incorporació de la dona a l’esport i especialment al futbol un avenç en el llarg de la història pels drets de la dona. Ha costat molt arribar-hi. Avui ens emocionem i gaudim. Recordo amb il·lusió els darrers partits de les dones del Barça al Camp Nou. No és només pel bon joc de les nostres jugadores, ni pels excel·lents resultats, sinó per un conjunt d’elements, públic, alegria, esportivitat, etc.

Algú va dir que part de l’emoció i de l’assistència de tanta gent (rècord mundial) el dia del partit de Champions es devia principalment al fet que l’equip contrari era el Madrid. Però no va ser així. El dia 22 d’abril, va tornar la il·lusió, l’esportivitat i el bon joc. Encara vàrem superar l’assistència i, de nou, va haver-hi rècord mundial. Havien passat molts anys des d’aquell desembre de 1970 que a iniciativa de la Immaculada Cabezón i altres dones el Camp Nou va acollir per primera vegada l’equip femení.

Com diuen les nostres actuals campiones de la Copa, Lliga i Champions, segur que el seu èxit ha ajudat a moltes nenes arreu del món. N’estic segura. Queden encara molts objectius per aconseguir (la consideració, el seguiment dels mitjans, la remuneració, etc.), però anem avançant. Moltes nenes i dones al món no poden avui encara ni practicar ni accedir a la pràctica de la major part de disciplines esportives. Una discriminació gran que atempta a la seva llibertat, el seu lleure i la seva salut. Segur que el gran èxit d’un equip com el Barça ajudarà de manera important a totes les dones i nenes del món. Així ho veuen les jugadores. La capitana, la millor jugadora del món, Alexia Putellas, i tantes altres així ho han manifestat.

L’esport és important. I tant que sí. Per tant, gràcies a totes les pioneres. Gràcies, moltes gràcies a totes les que vàreu començar, les que vàreu seguir i les que hi sou ara. Sí, anirem amb vosaltres cap a Torí!