Mira que ens ho ha dit de vegades! Des que en Joaquim Ferrer i Gironès va publicar Els atemptats polítics contra la llengua catalana, on aplegava més de 1.200 maniobres oficials en contra del català, hi ha hagut molt més estudis d’intel·lectuals prestigiosos i reconeguts, que demostren clarament que l’embestida contra la nostra llengua no ha tingut aturador. L’Eugeni Casanova a Viatge a les entranyes de la llengua en fa un retrat colpidor; a El llibre negre de Catalunya, en J. M. Ainaud de Lasarte hi insisteix amb precisió de llenyataire; El fet lingüístic com a fet social, de Francesc Vallverdú i els nombrosos estudis que ha desenvolupat el reconegut Lluís Vicent Aracil constitueixen mostres evidents que el català és un objectiu a batre pels enemics més recalcitrants de la nostra cultura.
Recordem els manifestos d’intel·lectuals a favor del castellà, les iniciatives del Fòrum Babel, les campanyes de l’Institut Cervantes (dels que els catalans paguem el 24% de les seves despeses), els recursos del PP contra l’Estatut, contra la Llei d’Acollida, contra la de Normalització Lingüística,… les accions de C’s contra la nostra llengua, les que va promulgar en el seu dia Alejo Vidal Cuadras contra l’ús del català a la URV i a l’Ajuntament de Sabadell,…tot plegat, d’ençà molts anys, ha dibuixat un panorama molt favorable que desemboca en aquesta “suspensió cautelar de l’ús preferent del català” a l’Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida. No es paren de presentar recursos –ara per part de l’Associació Convivència Cívica Catalana i, com sempre, del PP- que van emparant-se en la sentència del Tribunal Constitucional que, tot sigui dit, no ha estat desgranada ni explicada per cap partit polític donada la seva contundència contra Catalunya.
Un tímid reglament linguïstic a l’Ajuntament de Barcelona, aprovat després de 30 anys de democràcia!, un relaxat pseudocompliment del mateix on es presenten mancances que tothom ha detectat, ens mostren una actitud conformista i inoperant per parts dels nostres representants polítics. Estem esperant encara una reacció digna per part del Govern de la Generalitat entorn a la decisió del Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya. Per ara, només una reacció del vicepresident que curiosament “se sorprèn” de l’escomesa. Que no sap com les gasten? Que no coneix la situació “real” i social del català? Tant s’ha distanciat dels problemes quotidians de la nostra ciutadania? Si us plau, surtin de la formatgera on estan còmodament instal·lats i rebel·lin-se davant tanta infàmia! No els dol tant de greuge al nostre país?
Espero que els nostres parlamentaris estiguin a l’alçada i defensin fins a les últimes conseqüències l’ús de la nostra llengua, tot jugant-s’hi la pell i el que calgui. Davant d’aquesta ofensiva, cap concessió. Ja és hora d’anar per feina i de no deixar-nos trepitjar. Per la dignitat del nostre poble i la dels que ens han precedit. Pel futur dels nostres fills i dels nostres néts. Cal dir “prou” i ordenar tot aquest desgavell.
ARA A PORTADA
29 d’octubre de 2010