Els intents d'eliminar el model d'immersió, la proposta perquè el coneixement les llengües cooficials no siguin requisit imprescindible per accedir a la funció pública o la prohibició de parlar en basc realitzada per un àrbitre de futbol en un partit de regional a Euskadi indiquen que mals temps vénen per a la diversitat lingüística en l'Estat. D'altra banda, fa dues setmanes recordem el quinzè aniversari del tancament d'Egunkaria, un exemple clar d'atac al basc i la cultura basca.

Els atacs a la diversitat lingüística no són una situació estranya dins de la Unió Europea. La recent negativa del govern francès a considerar la co-oficialitat de la llengua corsa és un exemple mes de les dificultats i discriminacions que sofreixen les llengües minoritàries i regionals en molts països d'Unió. S'arriba, fins i tot al cas que a la minoria turca de Grècia, se'ls nega el nom i se'ls denomina minoria musulmana per llei.

En teoria, la defensa de la diversitat cultural i lingüística i la defensa de les minories són part fonamental de la senyals d'identitat de la Unió, però aquesta fa desistiment de les seves responsabilitats transferint-la-hi als estats membres. El nivell de protecció, desenvolupament i impuls de les llengües minoritàries depèn, llavors, de la qualitat democràtica de cadascun dels estats. Ja veiem al que condueix: des d'estats com Bèlgica on totes les seves comunitats lingüístiques gaudeixen d'iguals drets fins a estats com el grec que nega el pa i la sal a les seves minories. I la gamma de grises és molt diversa!

Dels temps en els quals vaig exercir d'eurodiputat no se m'oblida la resposta de manual que donava la Comissió Europea a les preguntes realitzada entorn dels drets lingüístics de la ciutadania: "les competències en matèria de política lingüística recauen en els estats membre" o alguna cosa similar. Un exemple típic ho podeu trobar en aquest enllaç.

Evidentment no tots compartim aquesta visió que té la Comissió. Per això un grup ciutadans europeus, amb l'objectiu que la Unió Europea realitzi polítiques actives per a la protecció de les llengües regionals i minoritàries i que desenvolupi iniciatives de caràcter legislatiu en aquest sentit, està impulsant una iniciativa ciutadana europea denominada Minority Safepack. Es pretén que la Unió Europea estableixi un mínim comú a tots els estats membre per a la defensa i la promoció de la diversitat lingüística.

Perquè la Unió prengui en consideració la iniciativa és necessari recollir un mínim d'1.000.000 de signatures abans de 3 d'abril en 7 estats diferents. Donar suport és molt fàcil. Es pot fer telemàticament en aquesta adreça.

Minority Safepack és una iniciativa que val la pena donar suport, per solidaritat cap als pobles i cultures que estan en pitjor situació que nosaltres o per pur egoisme en el cas que en un futur ens vengen mal donades.