L'estratègia de l'extrema dreta té un punt d'inspiració en Sergio Ramos: enfangar el terreny del joc, protestar, ensenyar una mica de múscul -molt de tatuatge, sovint d'ideologia nostàlgica- i queixar-se quan arriba la merescuda targeta vermella, amb posterior queixa als altaveus amics. Els tuits que ha escrit Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, sobre l'ingrés hospitalari del president Salvador Illa segueixen exactament aquestes línies mestres. "Tu també has hagut d'esperar tanda en un llit als passadissos com la resta de mortals? O has tingut habitació a l'instant? És per a un amic...", va publicar Orriols com a resposta a una publicació d'Illa sobre el seu estat de salut.
"No desitjo mal a ningú, però denuncio el tracte VIP i preferent de la casta política", va assenyalar poc després la dirigent de l'extrema dreta independentista en resposta a un usuari. Veient que el missatge generava rebuig -i després de vincular les crítiques al processisme i al 155, dos clàssics que en aquest cas encaixaven de manera excessivament elàstica en el relat victimista-, Orriols ha insistit aquest matí en què no es pot entendre el funcionament del sistema sanitari si no s'hi acudeix de la mateixa manera que la resta de ciutadans. Populista, marca de la casa, però sense tenir en compte que apreciar les institucions del país és també entendre que el president no és qualsevol.
Es digui Illa, es digui Pere Aragonès, es digui Quim Torra, es digui Carles Puigdemont -que fa vuit anys que no pot trepitjar la sanitat pública catalana-, es digui Artur Mas, es digui José Montilla, es digui Pasqual Maragall o es digui Jordi Pujol. Sigui del PSC, sigui d'ERC, sigui de CiU. Quan un president travessa la porta d'un hospital, i els símptomes són greus -perdre la mobilitat ho és i l'ingrés a la UCI n'és una bona prova-, ha de tenir prioritat. De la mateixa manera que ha de tenir una remuneració adequada -quants consellers delegats d'empreses de 259.000 treballadors cobren menys de 140.000 euros anuals?- i ha de viatjar seguint un protocol, perquè les institucions també es respecten d'aquesta manera. La resta és populisme, i del més barat.
El sistema de salut té mancances? Per descomptat. El creixement demogràfic del país a través de la immigració impacta en els serveis públics? Negar-ho és viure en un altre planeta. Vindria tanta immigració si el model productiu del país no estigués basat en el turisme i els serveis que, en molts casos, paga sous baixos als treballadors i dona beneficis alts als empresaris? Aquesta és la gran qüestió (la patronal demana més immigrants per tenir mà d'obra) que mai aborda l'extrema dreta, el debat que sempre obvia. I potser per això el poder econòmic no té manies amb la presència d'Aliança, convidada en actes -com van avançar Nació i la SER Catalunya - com l'organitzat per Emili Cuatrecasas al Golf Empordà. Si Orriols fos una amenaça per al sistema, Cuatrecasas no la compararia públicament amb Shakespeare per la seva dicció amb el català.
Els tuits de la líder d'Aliança són menys ofensius, en tot cas, en la mesura que són una provocació evident. Una provocació de qui vol ser la dolenta de totes les pel·lícules que es projecten al Parlament. Amb una diferència que, potser, hauria de tenir en compte: si l'extrema dreta espanyola és testosterònica i va bé l'estètica de Santiago Abascal i l'insult gruixut contra Pedro Sánchez, el caràcter català és un punt diferent. Perquè -i això no és només cosa de la premsa subvencionada, dels qui cobren paguetes, dels wokes o els qui treballen en xiringuitos inclusius- encara hi ha molta gent que, tot i que la institució no estigui governada pels seus, la considera part del seu imaginari.
I, si hi ha una part de l'extrema dreta que cavalca al ritme de la desaparició de la veritat com a concepte, l'altra part es dedica a degradar el debat públic. Ja no és deshumanitzar, és simplement cridar per cridar, com si els decibels canalitzessin el malestar. Els partits democràtics tenen feina per contenir l'onada -i és molt probable que no se'n surtin, almenys a curt termini, perquè el nucli irradiador de Donald Trump ho enverina tot-, però val més que tinguin rivals com Orriols que dirigents veritablement competents, preparats i legitimats. Si tot el que té a oferir Aliança és que Illa no va fer cua a la Vall d'Hebron, seran com el dolent de la pel·lícula que al final no se'n surt.