El posat immutable de Rajoy davant la desfeta dels populars el 21-D, el desgast de la repressió policial, les esquitxades del cas Gürtel, el bloqueig dels comptes de l'Estat i les males previsions electorals fan intuir el nivell de nerviosisme que es respira a La Moncloa. Els populars encaren un any complicat que ha arrencat amb la revalidació de la majoria absoluta independentista a Catalunya i que estarà inevitablement marcat pels processos judicials emanats del conflicte, les conseqüències dels quals s’albiren encara imprevisibles, també per als qui han fet gala de la judicialització.

Les sonades declaracions del ministre de l’Interior afirmant que ho té tot disposat per evitar que Puigdemont pugui arribar al Parlament per ser investit donen algunes pistes de fins a quin punt Rajoy tem acabar sepultat pel seu propi relat. Un relat que no només xoca amb la realitat sociopolítica a Catalunya, sinó també amb l’europea. Perquè a qui no se li fa difícil d’entendre que el màxim responsable d’un "entramat criminal" sigui rebut amb tots els honors per participar en un debat polític a la Universitat de Copenhaguen?  

“Puigdemont no podrà entrar ni en el maleter d’un cotxe”, asseverava Zoido aquest dimarts. Les declaracions evocaven als dies previs a l’1-O en què es va desplegar un operatiu per controlar les fronteres a la recerca d’urnes i paperetes. La imatge d’un candidat a la presidència de la Generalitat arribant amagat dins d’un vehicle és francament grotesca, però encara més insòlit és la naturalitat amb què un ministre d’Interior anuncia la detenció imminent d’un diputat contravenint la llei espanyola, que en cas d’immunitat parlamentària només permet la detenció per delicte flagrant.

Com grotescs resulten, també, els arguments del Suprem per declinar demanar la detenció de Puigdemont a Dinamarca. Com pot ser que un jutge plasmi en una interlocutòria que la detenció no és convenient per motius polítics? I com pot ser que la petició d'una defensa sigui emprada per girar-la en contra dels investigats com ha fet l'Audiència Nacional amb l'escrit de Trapero en què demanava esclarir els seguiments de la policia espanyola als membres del Govern? 

L’estratègia de criminalitzar l’independentisme ha donat alguns rèdits a curt termini. Avui es compleixen cent nits de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, icones de l’independentisme al carrer, que estan en règim preventiu juntament amb dos membres del govern que va desplegar el full de ruta independentista, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Però el discurs de Rajoy i els seus aliats perd consistència a mesura que avancen els dies. I és que el 21-D va certificar, davant l’atenta mirada internacional, que els ciutadans volen confiar la capacitat de governar a les forces independentistes. Una realitat incompatible amb la persecució judicial dels seus dirigents, com algunes veus ja han començat a advertir a Madrid.