Estem en una gran crisi econòmica. S’aplicaran nous canvis que partits polítics debaten al Congrés dels Diputats i als governs, i sindicats i patronal a la Taula de Diàleg Social. Uns estiraran cap a una banda i uns altres cap a l’altre. De quin costat  estàs tu? Si no estàs a cap, la corda no desapareix. Et quedaràs mirant com els que defensen els teus interessos estiren sense la teva força?

El sindicat en essència és un conjunt de treballadores i treballadors, que poden ser autònoms, jubilades, persones que fan les cures a casa, que volen defensar i millorar la seves condicions laborals i vitals de manera col·lectiva. 

Les grans empreses i multinacionals s’ajunten per defensar els seus interessos, i ho fan mitjançant les patronals. Sindicats, patronals i governs es reuneixen de manera contínua per definir les condicions laborals any rere any, i també de manera més intensa per debatre els grans canvis socials que una crisi provoca, com els que hi haurà  a partir d’ara. Es reuneixen en l'anomenada taula de diàleg social, en la qual tota la societat està formalment representada: el poder legislatiu i executiu, les persones treballadores i els empresaris, és a dir, govern, sindicats i patronals.

Tu estaràs representada encara que no estiguis afiliada a un sindicat. Per això és molt important i  té molt  sentit que tant tu, com totes les persones treballadores estiguin afiliades al sindicat més afí, de la mateixa manera que totes les grans empreses estan representades a una o altre patronal.

Es tracta que cadascú estigui al seu lloc. En funció de l’organització que tenen els empresaris a les patronals i les persones treballadores als sindicats, uns o altres tenen més força en el debat. És un pols, i si no tens la capacitat de pressió estàs amb les mans creuades. Si això ho sap l’altra banda, estàs perduda. 

Els motius pels quals la majoria de les persones no estan afiliades a un sindicat són diversos. Sens dubte un d'ells és el desprestigi dels dos grans sindicats, CCOO i UGT. Aquest, és un desprestigi  merescut, s’han institucionalitzat i mercantilitzat amb grans  subvencions fins al punt de transformar-se en grans empreses. Ara la UGT ha presentat un ERTO per suspendre els contractes de treball dels seus treballadors. Participen de portes giratòries, casos de corrupció com el cas dels ERO d’Andalusia amb col·laboració amb el PSOE o les Targetes Black de Bankia. També s’han conegut casos en els que han venut condicions laborals de treballadors de conveni a canvi de nous privilegis pel sindicat. Un escàndol.

UGT i CCOO tenen 900.000 afiliats i afiliades cada un, fa 10 anys tenien més de 1.200.000. Moltes més s’han donat de baixa, però altres s’han afiliat gràcies a una llei abusiva que caldria modificar. El govern del PSOE va garantir el control de la representació a CCOO i UGT de per vida, a l’anomenada llei LOLS, llei orgànica de llibertat sindical l’any 1985, quan tenien pràcticament tota la representativitat (suma de delegats i delegades). Des de llavors, només els sindicats que tenen un 10% de delegats i delegades d’un àmbit són considerats sindicats representatius segons la LOLS, i són els únics que poden convocar eleccions als centres de treball on no hi ha comitè d’empresa. El comitè d’empresa són els representants escollits en eleccions per les persones treballadores. D’aquesta manera, quan unes treballadores volen fer un comitè sempre han de passar primer per CCOO o UGT, i així guanyen noves afiliades “forçades”.

Només els sindicats representatius del teu sector laboral negocien el conveni sectorial, on es regulen les condicions laborals específiques de la teva professió. Perquè et facis una idea: Segons dades del 2018, a nivell estatal CCOO té un 36% de representativitat, UGT un 32,6%, en tercer lloc estaría, de lluny, USO amb un 4% i CSIF amb un 3,9%. Queda ben clar que no serà fàcil. Però, tot i així, ja hi ha sectors on altres sindicats han superat el 10% de representativitat i negocien el conveni sectorial. Sindicats com La Intersindical a Catalunya creixen de manera exponencial i a bon ritme empentats per la lluita social del moviment independentista d’esquerres. Altres casos es donen al País Basc, on els sindicats ELA i LAB ja han superat a CCOO i UGT, o a Galícia, on CIGA ha superat també a CCOO.

En els darrers anys, els moviments socials, han originat  noves organitzacions que, substancialment, són “sindicats”. Col·lectius com Indignades per les retallades en Sanitat (IRS), Marea Blanca, SOS Educació, la PAH, o els CDRs, són grups de persones, amb objectius comuns i capacitat de fer pressió social, que es reuneixen i actuen per defensar i millorar les seves condicions de vida. Hi ha una important diferència entre sindicats i aquestes noves organitzacions: els “drets” dels sindicats i de les seves afiliades que estan a la legislació. La resta és tot igual: es reuneixen, es posen les seves pròpies normes, prenen decisions i actuen. Per tant, si t’organitzes, perquè no accedir a drets? Dret a rebre informació, a protecció legal i el més important de tots: el dret a convocar vaga. 

Els espais on es prenen decisions que afecten treballadors i treballadores no desapareixen. A la Taula de Diàleg Social i a les negociacions de convenis segueixen els mateixos sindicats institucionalitzats i “subvencionats”(comprats). Fer que això canviï està a les nostres mans, és necessari canviar les majories sindicals.

El debat postcrisi de reconstrucció ja ha començat. Podem dir que hi ha dues idees confrontades: posar la vida per sobre de l’economia o actuar pensant que sense economia no hi ha vida. Dues opcions que representen a les dues classes socials, el 99%: la classe treballadora, i l’1%, el capital, les grans fortunes, els sindicats i les patronals de les grans empreses.