La reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez ha anat bé. Raonablement bé. Les posicions polítiques estan allunyades malgrat que, com vam avançar a NacióDigital, la taula es constituirà aquest mes. Només un beneit o algú amb unes ganes boges de constatar que, per la via del diàleg, no hi ha res a fer i no cal perdre-hi ni un minut pot argumentar que el que ha passat a Palau ha estat un desastre.

Ni Sánchez ha aconseguit que Torra –impecable en el paper de treure tant suc com pot als acords que va fer ERC per facilitar la investidura– deixi de reivindicar l'amnistia i l'exercici del dret a l'autodeterminació, ni el president català ha aconseguit per ara estovar el líder del PSOE i fer-lo anar més enllà de les bones paraules i l'aterratge a la realitat del "conflicte polític". No serà gens fàcil que un dels dos cedeixi: l'autodeterminació fa anys que ha desaparegut de l'agenda política dels socialistes, i exercir el vot és massa llaminer (i lògic) per almenys dos milions de catalans. Així ho han expressat elecció rere elecció i les enquestes no pronostiquen que deixin de fer-ho.

Però, després de massa anys sense poder exercir el sit and talk, no és viable renunciar d'entrada a asseure's al voltant d’una taula i explorar les solucions polítiques. El PSOE està obligat a explicitar amb gestos i també amb fets que ells són diferents del PP de Rajoy. Tant li fa que Sánchez pactés amb l’anterior govern espanyol l’aplicació del 155 i donés el vistiplau a la presentació d’una querella per rebel·lió. Ara els socis són uns altres. I Torra (no cal dir ERC) no poden menysprear un diàleg que l’independentisme ha abanderat tantes vegades.

Dir que no al diàleg o acceptar-lo només en unes condicions que, d'entrada, són impossibles per a l'altre seria poc intel·ligent. Sobretot per a l'independentisme, que és qui té les cartes guanyadores perquè, malgrat totes les inconveniències, debilitats i divisions, ha aconseguit situar-se en el marc que li és més favorable. En primer lloc, perquè parlar sense renunciar a les pròpies conviccions (la independència) però disposat a cedir en dates i majories és una via ràpida per aconseguir que els catalans que encara no són partidaris de l'estat propi creuin la riba si l'altra part es tanca en banda de forma irracional.

I, en segon lloc, perquè amb el diàleg és l'Estat qui se situa a la defensiva. Pedro Sánchez ha arribat a Palau amb un ordre del dia ampli i amb temes que són d'interès per a la majoria dels catalans, com ara resoldre els estralls causats pel Gloria o el nou finançament autonòmic. I ha volgut compartir-los amb els agents socials més moderats en un intent de moure el focus. Però està molt estès, més encara venint d'on venim, que aquests són assumptes que no són complicats de resoldre en un marc de cooperació i sentit comú entre administracions. Sobretot quan es tracta de posar només més diners damunt la taula.

El problema polític de fons –i que no es pot esquivar ni amagar amb ordres del dia llargs– és de sobirania, de si els catalans poden o no decidir de forma democràtica i pacífica el seu futur polític. I en això Sánchez no té una solució amable per a la majoria dels catalans perquè no està disposat a "cedir" sobirania. No li ho acceptarien les tres dretes, però tampoc els barons del seu partit, els grans mitjans de comunicació espanyols i els aparells de l'Estat. A la Moncloa i al PSOE comencen a aflorar veus conscients que la seva posició de sortida a Catalunya no és la millor en termes polítics i que és poc sostenible en el temps seguir sent "els campions del no" per més bé que interpreti el paper Miquel Iceta.

Mentre no siguin capaços d'oferir una proposta creïble que reformi a fons l'Estat (l'Estatut anava d’això i va acabar com va acabar) i que generi un consens ampli a Madrid i a Catalunya seguiran a la defensiva. Seguiran havent de dir a una majoria de catalans que no poden votar i que un referèndum no és la solució per resoldre un conflicte polític. En el terreny del diàleg tenen les de perdre perquè ells mateixos són els que també acaben regalant arguments a la via unilateral.