Sobre la pedofília del Dalai Lama i Sánchez Dragó

La mort del periodista Sánchez Dragó ha tret caretes d’aquells qui l’han venerat tot i explicar ell mateix, amb cert orgull, que va violar dues nenes de 13 anys. Està clar que no ho ha relatat així. Un pedòfil sempre saluda. Concretament, ho vestia d’adjectius que igualarien les dones a preses de caça i com si ell fos un simple caçador que passava per allà. Per si encara no ho heu llegit en algun fil de Twitter, us les deixo per aquí, perquè sigueu conscients de la memòria que ens deixa.

“Em vaig topar amb unes lolites. Però no eren unes lolites qualssevol, sinó d'aquelles que es vesteixen com a guineus, amb els llavis pintats, carmí, rímel, talons, minifaldilla…”, i més tard afegeix: “Tindrien uns 13 anys. Vaig pujar amb elles i les molt putes es van posar a fer torns. Mentre una se n'anava al vàter, l'altra se'm traginava”, explica en un dels seus llibres.

Ho escriu amb claredat. I, tot i que més tard va matisar les seves paraules i ho va empitjorar dient que havia estat un simple “flirteig”, és repugnant veure com en ple segle XXI hi ha persones que banalitzen els seus actes, diuen que no n’hi ha per a tant. Allò de separar l'obra de l’artista i venerar egos de pervertits narcisistes.

Vull pensar que la seva mort és també la mort d’un sistema de mitjans liderats pel masclisme, la devaluació de les dones que treballem en aquests mitjans, és també trencar amb un sistema d’abelles reines que trinxen les treballadores per alimentar la seva persona, és acabar amb els assetjaments laborals, amb la mediocritat envoltada de mediocritat que li riu les gràcies. S’ha acabat l’era de mantenir segons quins perfils en posició de poder, la cultura de la cancel·lació ja no és a la gent bona que us pot fer ombra, és cap a tots aquells qui es creuen amb el dret de deixar-nos de fer sentir persones, per convertir-nos en carn.

El mateix dia, es van filtrar unes imatges de Dalai Lama, les quals s’hauria descartat que fossin creades amb intel·ligència artificial, en què li demana a un infant que li llepi la llengua en públic. Si això ho fa de manera pública, no em vull ni imaginar què fa de manera privada. L’home de 87 anys ha demanat disculpes a l’infant i la seva família i diu que es tractava d’una broma. Ser un pederasta no és cap broma, aprofitar-te d’una situació de poder i privilegi per treure’n “profit” tampoc. És una mostra que les violències sexuals poden ser també verbals, en forma de petició, aprofitant espais de poder. 

Si el Premi Nobel de la Pau li demana a un infant que li llepi la llengua ja només ens queda plegar com a societat. L’únic que podem fer, si és que queda un bri d’esperança, és empoderar els infants, ensenyar-los que el seu cos és seu, explicar-los amb l’exemple que les violències no són tolerables i a demanar ajuda quan la necessitin. Perquè arribi un dia que la mateixa societat expulsi els dinosaures del sistema, existeixin xampús anticaspa més efectius que els actuals, i sostres de vidre no per les dones, sinó pels fastigosos i impresentables.