Se sol dir dels humans que la nostra condició social en moltes ocasions ens salva de les mil circumstàncies de risc que enfrontem a la vida: fracassos, solituds, decepcions, traïcions... diem aleshores que la família, les amistats i fins i tot els entorns laborals, si no són tòxics, constitueixen una xarxa on poder deixar-se caure, o com a mínim saber que una caiguda no desitjada es veurà esmorteïda. Treballar en xarxa, xarxes comunitàries, xarxes veïnals, xarxes associatives, la paraula surt per tot arreu com una mena de mantra salvífic que ajuda a combatre l’individualisme. I vet per on, la xarxa global, la xarxa que engloba totes les xarxes, la que a través dels nostres mòbils ens permet entrar en la biblioteca del Congrés dels Estats Units, o viatjar sense haver de pagar diners dels quals no disposem, o tenir a l’abast més informació de la que es pugui incloure en un digital com aquest en el que escric, tot això no serà possible a les persones de menys de 16 anys.

La raó, imagino, és el fet que el nostre cervell encara està fins aquesta edat a mig construir i que, per tant, la influència de les xarxes pot ser perjudicial. Però resulta que aquesta mesura que, per cert, no privarà els menors de consultar el ciberespai en molts altres àmbits, sí que els deixarà potser sense part de les seves xarxes personals més importants, amistats que viuen lluny o fora de conversa que els permeten combatre la timidesa, per posar dos exemples.

I a més, està la incongruència. Persones de menys de 16 anys que poden tenir relacions sexuals completes (per això la vacuna del papil·loma humà ja s’administra al jovent de 12 anys), accedir a la interrupció de l’embaràs, demanar l’eutanàsia o decidir si volen hormonar-se per fer una transició de gènere, no poden comprar (que sí beure, com se sap) alcohol, ni tenir un perfil obert en les xarxes socials. Són obvis els perills de la xarxa, però en comptes de prohibir-hi la pornografia dura, si parlem d’una de les pitjors influències, creiem que sense el perfil propi els menors no la veuran? 

Una generació que ja és radicalment nativa digital, que sap com manegar els dispositius electrònics abans de començar a parlar, no sé si no trobarà camins alternatius per fer el mateix que fins ara. Però si no ho fa, de sobte, patirà una síndrome d’abstinència que tant de bo li permeti alliberar-se, però que dubto que serveixi per a altra cosa que els objectius del president del govern: continuar llençant una rere l’altra les cortines de fum que allunyin l’opinió pública dels desastres tercermundistes de les nostres infraestructures i aconseguir una imatge seva de gran valedor democràtic davant els tecnocleptòcrates com Elon Musk, qui, per cert, li ha fet en aquest sentit un gran favor en llençar-se a criticar-lo per la seva voluntat de seguir altres països amb aquesta mesura potser encomiable en la seva finalitat, però dubtosa pel que fa a la seva eficàcia.