El congrés constitutiu del PDECat del mes de juliol passat no va regular la creació de corrents ideològics interns en l’estructura del nou partit però tampoc no els va prohibir. El llançament d'una nova organització política exigia consonància amb els nous temps i, per què no dir-ho, un plus de democratització, transparència i obertura en la presa de les decisions de l’organització. També exigia d’ambició i determinació, quelcom que seguim mantenint, a dia d’avui, amb saludable obstinació.
L'objectiu era fer reeixir un partit polític més equilibrat, territorial, de baix cap a dalt i basat en el talent i el compromís vers Catalunya. En definitiva, perseguíem un nou estil de fer política menys jerarquitzat i encapsulat, rigorós amb les formes i els continguts i amb una excel·lència en la feina i de pràctiques modèliques. Dit això, des de Nova Convergència ens sentíem i sentim deutors d’un gruix molt important de l'històric llegat convergent. Queda clar que no volem enganyar a ningú.
Des de la màxima lleialtat al projecte demòcrata i al seu consell directiu, i amb un esperit sanament crític, el corrent Nova Convergència veié la llum i començà a fer camí. Ha esdevingut, passats aquests primers nou mesos des del congrés fundacional del PDECat, un referent ideològic i estratègic dins del partit i alhora un toc d’alerta davant determinades visions o pràctiques esbiaixades cap a un intervencionisme gens nostrat o l’esquerra més dogmàtica que ben poc o gens representen l'històric i majoritari votant convergent. És aquest votant al que, tenim molt clar, ens hem d'adreçar i escoltar per tornar a esdevenir el gran partit polític centrat i central de la política catalana.
Els propers temps viuran, amb molta probabilitat, una acceleració de la política catalana i espanyola que podrien consumar l’anomenat "xoc de trens". Que ningú dubti que Nova Convergència estarà sempre al costat al Govern de Catalunya, les nostres institucions i el nostre partit. Així, aconseguir que Catalunya sigui un estat dins la Unió Europea és la nostra gran aposta estratègica, que per molt important que sigui, i certament ho és, no ha d'hipotecar ni posar en qüestió els nostres valors ideològics fonamentals, la nostra visió de país obert i tolerant, juntament amb un sentit de l'ètica determinat basat en la llibertat i la responsabilitat.
Nova Convergència romandrà sempre fidel a Catalunya, no pot ésser d’altra manera; Nova Convergència és, ho hem dit, toc d'alerta davant determinats biaixos, però també vol esdevenir far per una Catalunya i un partit, el PDECat, que miren endavant, més enllà dels turons, dels rius i les nostres fronteres.
Ara a portada
-
Societat Més romana que espanyola: l'Església catalana, davant del Vaticà post-Francesc Pep Martí i Vallverdú
-
Internacional «Vladímir, para!»: Trump exigeix a Putin que signi ja un acord de pau després de l'atac rus a Kíiv Redacció
-
-
-
Política Un altre triple salt mortal de Sánchez: fer de la necessitat virtut amb la despesa militar Tania Tapia Díaz