La Nit de Nadal, nit de celebració a casa nostra i en moltes altres societats i tradicions. El Tió, el Pare Noel, el naixement de Jesús... Totes aquestes celebracions tenen un origen compartit, l’anomenat solstici d’hivern. Unes 5.000 persones es van reunir al monument megalític d’Stonehenge aquest passat divendres per celebrar aquest moment de l’any. Un moment de foscor i llum. Arriba l’hivern, temps de dificultats pel que pot suposar el fred, temps final del període agrícola... Però temps també de renaixement del sol. El solstici d’hivern és el moment de l’any amb el dia amb menys hores de sol. El dia més curt. Però també s’anuncia el renaixement del sol. És un temps de naixement. Al llarg de la història de la humanitat són moltes i molt diverses les societats per les quals aquest moment de l’any ha tingut de gran importància. Podem recordar el món neolític a Stonehenge, l’Egipte faraònic, el món Maya, la Roma clàssica...
El final de la llum, el final del sol, l’arribada de la mort i després la resistència que suposar néixer i renéixer. Aquestes idees van ser recollides per la cultura cristiana i el seus poders. La nit del 24 de desembre que ens porta fins al dia de Nadal, de la nativitat, del naixement, assumeix aquestes idees, aquests valors i aquestes tradicions. El renaixement del sol s’identifica amb el renaixement de la divinitat que significa el naixement de Jesús. A Roma era el naixement d'Apol·lo, divinitat associada al sol. Petits canvis en el calendari al llarg de la història fan que avui el 25 de desembre no coincideixi amb el solstici d’hivern.
Més enllà de les motivacions que poden haver portat a nous poders a assimilar i utilitzar en benefici propi tradicions anteriors, moments de festivitat i de celebració, pot ser interessant valorar la rellevància que en tantes societats de la història de la humanitat ha tingut el solstici d’hivern, allò que vivim en una nit com aquesta. El solstici és un temps de dificultat, de mort de la vida i renaixement. Un període en el qual la vida serà més difícil, però en el que se’ns fa present la idea de victòria. La idea de renaixement. El Nadal també és temps de dificultat i renaixement. Jesús que simbolitza aquest renaixement neix en un moment ple de dificultats.
I avui? Més enllà de creences i tradicions, el mateix. El nostre món mai ha estat tan a prop del seu final. Podem imaginar aquella gent del neolític, en el fred Stonehenge o on sigui, que veia com la foscor anava cada dia a més, com la mort del fred anava cada dia a més... Però la vida tornava. En aquest any que ara acaba hem passat de parlar de l’escalfament global a l’ebullició global. En aquest any que ara acaba hem vist que caps d’estat i govern dels nostres països no són capaços de dimensionar la gravetat de les dificultats que ja vivim i que aniran a més. En aquest any que ara acaba veiem com s'agreugen els efectes de la pobresa, que va a més. En aquest any que ara acaba veiem com que els intents de sortides a les crisis que vivim culpant altres que no som nosaltres també va a més. Temps de solstici, temps de Nadal, temps de dificultats i renaixements. No podem no renéixer, necessitem treballar aquesta esperança. Com vam poder aprendre en temps de pandèmia, ningú es podrà salvar si tothom està en risc. Ningú podrà viure amb salut en un món malalt.
Simone Weil (1909-1943), va compartir aquest pensament: “La virtut de l'esperança és una orientació de l'ànima cap a una transformació després de la qual serà tot sencera i exclusivament amor”. Viure l’esperança i l’amor ens poden permetre superar les dificultats que individualment i col·lectivament ja patim. Sense dreceres, no n’hi ha.
El final de la llum, el final del sol, l’arribada de la mort i després la resistència que suposar néixer i renéixer. Aquestes idees van ser recollides per la cultura cristiana i el seus poders. La nit del 24 de desembre que ens porta fins al dia de Nadal, de la nativitat, del naixement, assumeix aquestes idees, aquests valors i aquestes tradicions. El renaixement del sol s’identifica amb el renaixement de la divinitat que significa el naixement de Jesús. A Roma era el naixement d'Apol·lo, divinitat associada al sol. Petits canvis en el calendari al llarg de la història fan que avui el 25 de desembre no coincideixi amb el solstici d’hivern.
Més enllà de les motivacions que poden haver portat a nous poders a assimilar i utilitzar en benefici propi tradicions anteriors, moments de festivitat i de celebració, pot ser interessant valorar la rellevància que en tantes societats de la història de la humanitat ha tingut el solstici d’hivern, allò que vivim en una nit com aquesta. El solstici és un temps de dificultat, de mort de la vida i renaixement. Un període en el qual la vida serà més difícil, però en el que se’ns fa present la idea de victòria. La idea de renaixement. El Nadal també és temps de dificultat i renaixement. Jesús que simbolitza aquest renaixement neix en un moment ple de dificultats.
I avui? Més enllà de creences i tradicions, el mateix. El nostre món mai ha estat tan a prop del seu final. Podem imaginar aquella gent del neolític, en el fred Stonehenge o on sigui, que veia com la foscor anava cada dia a més, com la mort del fred anava cada dia a més... Però la vida tornava. En aquest any que ara acaba hem passat de parlar de l’escalfament global a l’ebullició global. En aquest any que ara acaba hem vist que caps d’estat i govern dels nostres països no són capaços de dimensionar la gravetat de les dificultats que ja vivim i que aniran a més. En aquest any que ara acaba veiem com s'agreugen els efectes de la pobresa, que va a més. En aquest any que ara acaba veiem com que els intents de sortides a les crisis que vivim culpant altres que no som nosaltres també va a més. Temps de solstici, temps de Nadal, temps de dificultats i renaixements. No podem no renéixer, necessitem treballar aquesta esperança. Com vam poder aprendre en temps de pandèmia, ningú es podrà salvar si tothom està en risc. Ningú podrà viure amb salut en un món malalt.
Simone Weil (1909-1943), va compartir aquest pensament: “La virtut de l'esperança és una orientació de l'ànima cap a una transformació després de la qual serà tot sencera i exclusivament amor”. Viure l’esperança i l’amor ens poden permetre superar les dificultats que individualment i col·lectivament ja patim. Sense dreceres, no n’hi ha.