Dona confiança, transmet seguretat i bon rotllo i és una de les millors cartes de presentació que pot tenir algú. Però, sobretot, és sinònim d'un bon estat de salut. Una salut que encara avui es paga a preu d'or i a la que molts no hi poden accedir. Avui, i a la mal anomenada societat del benestar, el somriure hauria d'estar subvencionat. Avui, ja no ens podem permetre una dentadura que s'amaga perquè no és estètica o no és saludable. La seguretat social hauria d'assumir aquest dèficit sanitari al qual mai s'hi ha posat solució. Perquè abocar-nos al cost desorbitat de l'assistència privada fa que una de cada cinc persones no vagi al dentista perquè no s'ho pot pagar.

Ens passem la vida anant al gimnàs, fent dieta i operacions estètiques absurdes, però deixem les dents pel final. Ningú li dona la importància que té fins que et donen el pressupost. Quan arriba el mal de queixal definitiu i et demanen 20.000 euros per canviar-te les dents. No tenim cultura de la salut dental però no hi hem arribat sols. No ens agrada anar-hi però és que tampoc ens ho podem pagar. En aquest àmbit de la salut i en molts altres, ens han deixat als peus del cavall, sense alternatives i davant d'un sector totalment liberalitzat, molts cops sense control i que no desprèn cap confiança. Amb franquícies com a aquell que fa barres de pa i amb estafes com les que es van destapar no fa tants anys a casa nostra.

Allò que amb la salut no s'hi juga no sé qui s'ho va inventar. Estem en mans de serveis privats que ens treuen el somriure. En poc temps he conegut tres persones, que passats ja els 60, han hagut de passar el mal tràngol, primer, de posar-se implants, i després, de pagar autèntiques barbaritats de diners. Algunes jubilades i d'altres a punt de fer-ho, persones totes que s'hi han hagut de deixar els estalvis. Fa uns anys, l'alcaldessa de Barcelona va establir la figura del dentista municipal per a col·lectius vulnerables. Una proposta que va acabar als tribunals perquè al col·legi d'odontòlegs li feia nosa. Ara, Colau ha contraatacat i ha anunciat en plena campanya que farà el mateix amb el servei d'oftalmologia. Veurem què diu ara el gremi.

Més enllà de solucions puntuals de caire electoralista i que arriben a un limitat nombre de la població, el que sí que pot servir tot plegat és per generar debat. Per posar sobre la taula la necessitat d'una seguretat social que no faci distincions i ajustada al que paguem. La vista, les dents i la visita al psicòleg no poden fer forat als estalvis de la població. Tampoc la cerca de celeritat en proves ginecològiques que han abocat moltes dones a la salut privada. Només falta voluntat política de posar-ho al capdamunt de la llista. I sobretot, valor per enfrontar-se a aquests col·lectius professionals fins ara intocables.