A la façana del mausoleu Burghiba llegim: Llibertat, ordre i justícia. Eren tres idees força que definien la República de Tunísia. Ara, el centenar de partits que es presentaran a les eleccions, han consensuat afegir-ne una de nova: la dignitat, un dret inalienable, inherent a la persona i que no atorga ningú.

La Declaració dels Drets Humans diu que totes les persones neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Podem agrupar els drets humans en tres generacions: la primera, la llibertat, es refereix als drets civils i polítics; la segona, la igualtat, la componen els drets econòmics, socials i culturals, l’estat social de dret; la tercera, la fraternitat, són drets solidaris com ara la pau, la identitat o el medi ambient.

Una sola revolta, orígens diferents. Les revoltes comencen el gener passat amb la caiguda del dèspota tunisià Ben Alí. La revolució àrab continua amb l’aixecament popular contra el dictador egipci Mubarak. En tots dos casos són moviments populars motivats per la manca de respecte als drets civils i polítics i van més enllà de la convocatòria d’eleccions: reclamen un nou sistema democràtic decidit per ells –no imposat pel nord- que creï expectatives de futur –Llibertat, igualtat, dignitat, feina-.

A Catalunya la revolta popular s’expressa a través de dos processos: l’oposició a les retallades dels drets socials i el moviment 15-M. Prou Retallades és un moviment que neix amb la voluntat de defensar l’estat del benestar, tot oposant-se a qualsevol limitació dels drets econòmics i socials. El 15-M va més enllà i afegeix al combat contra les retallades, canvis profunds i reals en el sistema democràtic: llei electoral –vot igualitari, representació directe, compliment obligatori del programa electoral-, drets de ciutadania per a tothom, igualtat davant la llei, drets a la feina, a l’habitatge, a la salut, a la sanitat i l’educació pública, a l’alimentació, la redistribució de la riquesa i finalment els drets de les nacions sense estat.

Tant en el cas àrab, com en els moviments Prou Retallades i 15-M, se surt en defensa dels drets polítics, civils, econòmics, socials i culturals. Des de punts de partença diferents, s’exigeixen els mateixos drets universals reconeguts per les Nacions Unides. Passa el mateix amb els drets de solidaritat, en especial pel que fa a la pau i el medi ambient.

La dignitat. Els drets humans no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts i tant sols poden ser assegurats o violats. De Damasc a Washington, del Caire a Tel Aviv, de Grècia a Berlín, de Madrid a Barcelona, del carrer a Wall Street, totes les persones lluiten pels drets humans que han de garantir una vida digna. I els drets humans, els drets socials en formen part, si es limiten, es retallen o no s’asseguren, es violen.

Vivim doncs, la lluita global –aquí i allà-, en favor dels drets humans i la dignitat i en contra de la seva violació sistemàtica justificada per les exigències del propietaris dels diners, altrament coneguts com a mercats. Tots anem en un mateix carro i es diu dignitat.