“En España no hay presos políticos, hay políticos presos”. Aquesta frase l'ha repetit fins a l'extenuïtat els darrers dies el bloc del 155 format pel PP, PSOE, C's, el suposat unionisme cívic –que convoca manifestacions que acaben sempre amb incidents- i per tots els poders de l'Estat.

La insistència en negar l'existència dels presos polítics és comprensible. Cap estat es pot permetre internacionalment la imatge que empresona persones per les seves idees –“Els presos de Rajoy”, titulava The Times a l'editorial- i, a més, en el cas català el suport als presos és, en un moment de dubtes notables sobre l'estratègia a seguir, el principal element que uneix les forces polítiques independentistes des del centre-dreta a l'extrema esquerra, les entitats i sindicats sobiranistes així com uns comitès de defensa de la República que ja han demostrat la capacitat d'aturar el país.

Aquest dijous, si encara eren necessàries més proves, ha acabat de quedar demostrat que els líders de l'independentisme són presos polítics. La Fiscalia ha filtrat que revisarà l'empresonament sense fiança de Junqueras i la resta de consellers si manifesten explícitament la voluntat d'acatar la Constitució espanyola. Ja no és només la voluntat d'humiliar políticament els líders independentistes sinó la prova que a l'Audiència Nacional –tribunal d'excepció hereu del TOP franquista, cal no oblidar-ho- es jutgen idees i no fets.

És en aquest context que s'ha d'entendre i comprendre el canvi d'estratègia de Carme Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la mesa. La Fiscalia també havia filtrat la seva posició: només si responien a les seves preguntes i acceptaven explícitament la Constitució es replantejaria demanar presó sense fiança per a Forcadell, Corominas, Guinó, Simó, Barrufet i Nuet. Ho han fet, amb més o menys convicció, i tots ells podran evitar la presó i creen contradiccions al sistema judicial espanyol.

En un moment on bona part dels esforços de l'independentisme se centren en treure de la presó al vicepresident, els consellers i els “Jordis”, qualsevol acció que serveixi per impedir el nombre d'ostatges de l'Estat no només s'ha d'entendre sinó que se li ha de donar suport. Mentrestant, des de cada poble i cada barri s'ha de fer un esforç per tal de convertir la manifestació de dissabte en un clam molt clar que el país no pararà fins que tots els presos polítics siguin a casa.