L'epidèmia aquí, la pandèmia al món produïda pel SARS-CoV.2, ha generat diversos móns. Són móns que coexisteixen però sovint no interaccionen. Us explico el meu cas. El món sanitari està tan absort en la seva intensa feina assistencial que no pot estar pendent del món polític, i el món dels que segueixen escrivint i opinant en els mitjans ja no sé quines teories de passat-present i futur expliquen.

Tots, concentrats en intentar veure la llum al final del nostre propi túnel, no tenim temps pels matisos. Pels comentaris inconsistents. Llegim molt, però llegim el que han viscut el que vivim els especialistes mèdics ara. Altres ja ho han viscut abans. Cansats però inquiets, el món de la globalització i la tecnologia ens permet saber què escriuen prestigiosos especialistes d'arreu del món. Aquesta deu ser la principal diferència entre nosaltres i els metges que van atendre altres epidèmies en el passat.

Em demanen opinions sobre el paper dels poders públics i no crec disposar de la informació necessària perquè el meu temps el reclamen i vull entregar-lo als que pateixen la infecció, la malaltia coneguda com la Covid-19.

Quan penso en els poders públics, penso que en els textos legals que emmarquen que en la nostra organització política ha estat present la possibilitat que calgués establir mecanismes extraordinaris per raons sanitàries. El que més em sorprèn, és la sorpresa.

Si la constitució de la majoria dels estats quan parla d'estats excepcionals en el seu article 116, i la llei 4/81 quan estableix les causes de la declaració de l'estat d'alarma, fa menció especifica a les crisis sanitàries, com les epidèmies. Si els Estatuts d'Autonomia de Catalunya quan parlen de protecció civil determinen la seva obligació de preveure les situacions que posin en risc la població i recorden als ajuntaments les seves competències al respecte.

Si el Pla de Protecció de Catalunya, PROCICAT, ara un nom molt familiar però existeix des de 1995, estableix la necessitat de mesures especials en cas de malalties emergents que puguin provocar estralls entre la població, com és que l'epidèmia ens ha agafat d'imprevist; tant d'imprevist com totes les altres epidèmies.

Em dispensareu les imprecisions i entendreu que des de fa un mes llarg, la meva activitat professional no em permet escriure-us com voldria.

El més important d'una epidèmia és saber com es transmet el patogen i ho sabíem des de la Xina. Som individus d'una societat molt més informats i formats que els que van viure grans pestes, pandèmies de grip coincidint amb el final de la Primera Guerra Mundial, brots de colera en el tardofranquisme.

I malgrat això ha calgut omplir de cossos uniformats els carrers i les carreteres per fer entendre que el taxi del virus érem nosaltres mateixos.

També des del brot a Hubei sabíem que la complicació més freqüent era respiratòria i que per ajudar a passar els dies més difícils calien respiradors mecànics. Afortunadament alguns savis enginyers han passat nits senceres amb altres savis d'universitats i de la indústria i han fet la sempre promesa (i mai acomplida) col·laboració entre investigació i empresa.

El Pla de Protecció Civil determina quins centres han d'estar en alerta especial i hi són tots els que després ha semblat que se sorprenguessin. Diu que aquests centres hauran de fer el seu propi pla d'autoprotecció, si ho haguéssim fet bé potser hi hauria menys professionals sanitaris i dels cossos de seguretat infectats.

No vull treure grans conclusions. Tinc massa feina i estic adolorida. Només vull trencar el malefici que Albert Camus ja escrivia a La Pesta: "Guerres i pestes s'han concatenat en la història de la Humanitat i sempre, quan han arribat, ens han agafat desprevinguts".

És curiós que els nostres textos legals, els que van redactar-los, pensessin que les epidèmies no havien desaparegut, que cíclicament reapareixen i són diferents. Els que ens hem convertit en consumidors compulsius de titulars fàcils i sentències de pocs caràcters d'escriptura, ho hem oblidat.

Ara, quan l'haguem viscut i superat pensarem que ja en sabem i que totes són iguals; tots voldrem tenir mascaretes a casa, oblidant que el contagi d'altres gèrmens és per la picada de mosquit, o pels fluids corporals, o per les aigües residuals...i aleshores, tot el dispositiu és diferent.