Aquesta setmana ha esclatat un temporal sobre el Parlament i els seus treballadors i treballadores quan s’ha sabut que els beneficis per edat era un guany específic per a 21 (més dotze) persones que no treballaven ni tampoc eren jubilades, mentre esperaven d’arribar-hi. L’administració pública afavoria així alguns dels seus treballadors i treballadores.

L’administració no sol ser transparent en molts temes, no parlo només de fets on algú se’n beneficia sinó en qualsevol gestió que "se surt d’allò normal" qualsevol petit entrebanc que trenca funcionaments i protocols, qualsevol tema que marca diferència i que topa amb una forma de fer poc flexible i, sovint, menys àgil.
 
Tampoc no totes les treballadores i treballadors de l’administració gaudeixen d’aquests beneficis i, en molts casos, es troben en condicions força precàries de contractació i ja no parlem de treballadores i treballadors en situació de subcontractació en alguns serveis.

L’administració té unes normes i reglaments indolents que coarten drets a la ciutadania  i, també, desmotiven qui hi treballa. Els concursos, licitacions i nomenaments solen valorar els currículums, sovint les competències queden més amagades, i repetidament es viuen episodis de nomenaments a dit que no són una raresa.
 
Als Museus de Sitges ara mateix la Diputació de Barcelona té un sorramoll administratiu que posa en evidència, i així ho expressen molts i moltes professionals del sector cultural, les irregularitats que es cometen. Pere Izquierdo, fins al 31 de desembre director en funcions dels Museus de Sitges des de l’any 2019 quedava rellevat i era traslladat al Museu Marítim com a cap de col·leccions. Una situació que va crear sorpresa entre els treballadors i treballadores, a l’ajuntament i la societat de Sitges.
 
En Pere és un reconegut professional, compromès, amb un currículum, experiència i competències destacadíssimes i que s’hi ha deixat la pell. És, també, l’únic candidat al concurs públic per a la direcció dels museus de Sitges que es tancà el passat mes de juny. I era l’únic perquè dels dos presentats era l’únic que complia els requisits; el concurs està sense resoldre i Izquierdo ha estat cessat.

El ja exdirector -tot i la presentació de recurs que ha fet- ha rebut el suport de professionals i dels diferents sectors socials, econòmics i culturals de Sitges i la seva destitució ha generat estupefacció. El futur de la gestió del patrimoni i museus sitgetans queden pendents de la decisió d’un tribunal de dues persones -  l’anterior directora, Vinyet Panyella i Maria Dolors Portús Gerent de Cultura- que han de resoldre aquest greuge que ha creat incertesa i evidencia la manca de transparència de certs nomenaments.
 
L’administració no tracta igual a tothom, ni a la ciutadania ni als seus treballadors i treballadores. Casos com el de Pere Izquierdo no són una raresa i s’acumulen les queixes i es fan palesos els perjudicis. Tenir una societat més lliure vol dir tenir unes administracions netes, immaculades, fora de tota sospita de perversions diverses. Una societat que aspira a tenir una república lliure i justa ha de tenir confiança en les seves institucions i aquestes han de ser cristal·lines. La confiança es construeix, les bases de la confiança mútua no es poden basar en vells models caducs i en descomposició.