Totes les feines poden fer-se de dues maneres. O bé tenint un comportament cartesià i previsible, complint estrictament amb les obligacions establertes i sense assumir cap risc, o bé posant-hi un punt d'audàcia per fer un pas endavant quan calgui.

En el primer cas, si ens referim a la tasca política, podríem qualificar-ho de burocrata. La cantarella del respecte a la llei per a justificar el no fer rés es la especialitat del polític trist i gris. L'imperi de la llei, per aquesta mena d'especímens, està molt per damunt de la voluntat democràtica dels ciutadans. Es una casta que crea desafecció i es caracteritza per la seva incapacitat per resoldre els problemes de la gent, i moltes vegades fins i tot per entendre'ls!

Per sort, hi ha personatges que defugen aquesta concepció i fan de la política un autèntic art. Com a tot procès creatiu, la recerca de nous camins, els caracteritza. No tenen por a donar un pas endavant, sobretot quan aquest significa un avanç notable. L'Adolfo Suárez va ser un d'aquests homes providencials. No va eludir cap responsabilitat, no es va amagar, va adoptar decisions tant valentes com transcendents, va jugar amb el tempo no pas per indolència, sinó amb inteligència. No va tenir por dels qui, darrera les bambalines volien tutelar la jove democràcia espanyola i se'n va sortir.

Va reconèixer el legítim president de la Generalitat, i en va fer possible la restauració institucional i el retorn de Josep Tarradelles, evidentment violant tota la legislació vigent. I, malgrat l'intens soroll de sables va legalitzar el PCE en plena setmana Santa, quan els militars franquistes estaven distrets escoltant els planys de les "saetes" processionals... Tanta audàcia no li va ser perdonada per massa gent. Els de casa i els de fora es varen posar d'acord per liquidar-lo políticament. Però el seu llegat ja es a la història: la recuperació de la democràcia i una Constitució fruit del consens porten el seu segell imprès.
En aquests temps farcits de recitadors constitucionals i de buròcrates insensibles, la figura d'Adolfo Suárez mereix el nostre reconeixement més sincer.