Que la Fundación Nacional Francisco Franco rebia subvencions no era un secret, apareix regularment als pressupostos i es publica al butlletí oficial de l’Estat. Si de cas, pot fer impressió conèixer les quantitats rebudes -40.000 l’any pel govern Aznar, segons s’ha explicat aquesta setmana-. Però el fet important és que continuï existint i sigui reconeguda com a institució cultural una entitat que, avui mateix, té a la portada un article –de l’autor neofranquista Pio Moa- que insisteix a defensar Franco com a salvador d’Espanya contra el comunisme, gestor d’un règim molt favorable per als espanyols i precursor de la democràcia. I tot això, per descomptat, sense ni una cita de referència que permeti suportar totes aquestes argumentacions. Les mateixes que van ser doctrina oficial des del final de la guerra fins al 1975, sense evolució.

El problema és que al 2017 una fundació privada guardi tanta documentació històrica d’un període fonamental d’Espanya, i la gestioni a conveniència, sense que molts historiadors hi puguin accedir, quan, en canvi, els arxius privats de Hitler, Mussolini o Stalin sí que han estat publicats. La custòdia de la documentació d’un excap d’estat hauria de ser pública, i que a Espanya això no sigui així és una prova d’anomalia. Per curiositat he entrat al web de la Fundación Juan Negrín, i el primer que m’he trobat és una informació sobre els treballs de digitalització de tota la documentació del president del govern republicà per a què puguin ser accessibles a tots els usuaris. Una petita diferència.

Perquè la Fundación Nacional Francisco Franco no és una simple entitat cultural sinó que té pel damunt de tot un objectiu polític, que és preservar no només la memòria del dictador, sinó promocionar la ideologia franquista 40 anys després de la mort del "Generalísimo". Per això a la llista dels darrers articles publicats n’hi ha uns quants dedicats a defensar l’exministre José Utrera Molina i a justificar l’homenatge que se li va fer en el seu funeral, amb crits falangistes, braços alçats i el Cara al sol. I és en aquest sentit que resulta anòmal i incongruent que la FNFF rebi ajuts i protecció d’un sistema al qual es dedica reiteradament a criticar, atacar i ridiculitzar.