Trista, avorrida, insípida, germànica. A Josep Pla no li va acabar d'agradar mai Suïssa. Només Basilea i les valls del Rin li permetien un respir de tant embafament de muntanyes. Però va visitar el país molt sovint (en vàries ocasions per entrevistar-se amb Josep Pijoan). I en l'últim volum de la seva obra completa, en l'article "Sobre Suïssa", Pla en fa un elogi incondicional: "... té l'obsessió del racionalisme. El nostre país no l'ha tinguda mai: és l'anarquia desproporcionada" i comparteix amb el lector un dubte desesperant: "He escrit molt sobre Suïssa. N'hauria pogut, potser, fer un llibre, però sempre he dubtat. Si m'ha costat ants d'esforços escriure sobre el meu país, ¿com hauria pogut escriure alguna cosa sobre un país tan diferent?... Aquestes muntanyes tan altes no he cregut mai que fossin necessàries....". Desesperant, perquè només d'imaginar el llibre que podria haver escrit, t'adones de la pèrdua fatal.

De tota manera, aquí i allà es troba una obra suficient perquè, junt amb Seny, terra i llibertat de Gaziel, es tracti d'algunes de les millors ratlles escrites sobre el país dels Alps. Història, cultura, gastronomia i, sempre, la comparació i el balanceig impossible, oposat, entre Suïssa i Catalunya.

Una pregunta em mortificava: Per què de totes les ciutats de Suïssa havia d'acabar agradant-me més la mateixa que Pla? Podria haver escollit la bella i culta Lucerna; les paisatgístiques Interlaken, Thun o Brienz; la plàcida Berna; les majestuoses Friburg o Sant Gallen; les burgeses Ginebra o Lausana; la vital Zuric; la sòlidament provinciana Winterthur. I, en canvi, a mi també, de totes les ciutats de Suïssa que he conegut, Basilea és la que més m'ha agradat. Pla la tria, afirma, mentint, perquè és l'única ciutat suïssa on no hi veu ni muntanyes ni llacs. Un motiu tan poderós com qualsevol altre ("Sembla mentida que en un mateix món existeixin els Alps i l'Empordà"). Tanmateix, el que de debò li agrada és trobar-se amb una ciutat cruïlla de camins, amb una història cultural fascinant, barreja de tradició i modernitat, de segles d'Universitat i on als Erasmes, Paracels, Euler, Burckhard, Nietzches i Jungs s'hi sumen avui varis Premis Nobel i gairebé deu mil alumnes.

És a dir, per Pla el món és civilització i la civilització és Europa. El seu món és el món d'ahir, que va retrata Zweig com ningú, i la seva manera de mirar és la de Sandor Marai, confortablement burgesa.

Quan el sol es comença a pondre, les pedres de la ciutat es torren, daurades com un ou de reig, i les aigües del Rin fugen cap a un blau cendra mandrós, a mercè del corrent. És el moment de torçar la vista cap a l'Hotel dels tres Reis, que s'alça just al mig de la corba del riu, en l'angle de noranta graus. En l'embruix del capvesprol basilenc, hom pot entreveure per un instant una figura que et saluda, des de la seva terrassa de l'Hotel. Porta boina i un caliquenyo als llavis i somriu, sorneguer, com si sabés que també per vosaltres Basilea és la ciutat que més us ha agradat de Suïssa i que, vençuts, sou uns nous profetes del viatge stendhalià, l'únic plausible, aquell que et mou a interessar-te absolutament per tot el que passa per davant dels teus ulls.