Aquest dijous coneixíem una sentència de l'Audiència Nacional que suposaven deu anys d'instrucció, anys durant els quals el PP ha negat reiteradament el que els jutges donen per provat en el cas que s'ha conegut com a Gürtel: la creació d'un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública en l'administració central, autonòmica i local on aquest partit intervingués en l'adjudicació d'obra publica i contractació de serveis públics de diferent índole.

La sentència també acredita de manera fefaent la doble comptabilitat del PP per poder destinar aquests diners que provenien de comissions obtingudes il·legalment, a finançar despeses electorals o similars, establint així el que s'ha conegut com a Caixa B, il·legal per a qualsevol organisme obligat a portar una comptabilitat pública i responsable de la hisenda pública, controladora de la comptabilitat de les famílies.

La tasca d'investigació realitzada per la fiscalia i les policies judicials han donat com a resultat final, la demostració d'una associació criminal, de frau continuat a l'administració pública, de falsedats en els documents mercantils, de malversació de diners públics, de prevaricació, blanqueig de capital, delictes contra la hisenda pública, tràfec d'influències, apropiació indeguda, exaccions il·legals d'obligacions tributàries...

Que la instrucció s'hagi realitzat durant períodes en què aquest partit ostentava importants responsabilitats de govern ens ha de fer pensar que el sistema judicial de l'Estat gaudeix d'un nivell d'independència superior al que sovint se li reconeix, tot i l'abús dels tribunals per a resoldre temes polítics. La preocupació de fins a quin punt un partit, que he considerat tòxic per al funcionament de les institucions i dels serveis públics en reiterades ocasions, ha intentat manipular les cúpules judicials, no ens ha d'impedir reconèixer la important feina d'instrucció i la duresa de la condemna cap als principals inculpats, inclosa la consideració de responsable civil a títol lucratiu del mateix partit que avui encara ostenta la presidència del govern de l'estat espanyol.

La corrupció política, la xarxa organitzada per desviar diners que haurien d'invertir-se en equipaments públics, en xarxa viaria, en ferrocarrils, en servei d'atenció als ciutadans és greu en ella mateixa, però ho és encara més si tenim en compte que afecta tota la ciutadania en treure-li possibilitats de prosperitat col·lectiva. Quan els líders polítics viuen més bé dels que els permetria la seva retribució perquè reben sobresous de procedència il·lícita, és un greuge fastigós perquè li treu possibilitats de serveis públics a la col·lectivitat.

Quan un partit polític disposa de més diners per a destinar a despeses electorals de què li correspondrien segons les normes que intenten donar els mateixos (o proporcionals recursos) per a fer arribar el seu missatge a la ciutadania, es trenca la norma bàsica que ens hem dotat per a concórrer a unes eleccions i per atorgar possibilitats equivalents als candidats.

Trencada la confiança de gestió dels recursos públics, trencada l'equanimitat del sistema de representació popular, demostrat que el corc s'estén per a tota l'organització, correspon esperar accions d'assumpció de responsabilitats i paraules d'anàlisi de la situació política que facin arribar algun tipus de credibilitat des dels líders polítics, sigui quin sigui el paper que l'actual distribució d'ascons en el Congrés dels Diputats els atorgui.

La ciutadania no vol presenciar un enèsim capítol de tacticisme electoral, de guanyar temps sense parlar obertament de la situació creada amb aquesta sentència. La ciutadania no vol paraules inflades però buides de contingut i de credibilitat de les persones que avui ocupen representació institucional de diversa índole.

La miscel·lània que pot esdevenir alternativa al govern de Mariano Rajoy té moltes raons per no sumar i una sola per a fer-ho. Ho ha de fer per demostrar que encara és possible l'acció honesta des de la política i que hi ha conseqüències quan es vulneren tots els límits de l'acció deshonesta.