Amb passamuntanyes al Parlament. Em pensava que hi havia una normativa que no es pot entrar ni en casc, ni amb passamuntanyes, ni amb burka als edificis públics. Però és clar que aquesta deu ser una norma feta contra els sospitosos habituals del terrorisme últim, i pensant que dones i homes del cap dret a Catalunya han d’anar a cara descoberta.

No cal esmentar ni al Dalí exhumat, ni al Camus amb el seu Calígula representat aquests dies al Grec per fer notar el que es nota a primer cop d’ull, l’espiral surrealista que ha agafat la resposta de l’Estat des de qualsevol de les seves instàncies, clavegueres incloses així que es va acostant l’1-O. Abans és clar, just la setmana que ve, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, haurà de declarar per la trama Gürtel (aquesta que va acumulant cadàvers), i per cert diuen que ho farà amb una taula i cadira a la mateixa alçada que el Tribunal, perquè no hi pugui haver foto a la banqueta dels acusats. Sí que s’hi van asseure els jutjats pel 9-N, i sí que s’hi va asseure Urdangarin i Sra.

I abans que Rajoy s’assegui, s’haurà assegut davant la justícia Germà Gordó pel 3%. I just ara els ha vingut als del TSJC, i al fiscal Grinda, d’enviar la Guàrdia Civil al Parlament, al Palau de la Generalitat, a la Conselleria de Justícia i al Centre de Telecomunicacions de Catalunya, a buscar l’agenda i els correus de Germà Gordó. Això la setmana en què TV3 ha trencat sostre d’audiència amb el documental que explica com funciona el departament d’Interior, la Fiscalia, i una part de les forces de seguretat, inventant proves, perseguint, amenaçant, agredint, fent joc brut, ara als dirigents independentistes, abans a qui els ha convingut. Deu ser allò de les garanties de funcionament democràtic. Sigui per l’emissió del documental de les clavegueres de l’Estat (aquest dissabte al vespre el tornen a emetre), sigui per l’embolica que fa fort, la imatge dels guàrdia civils entrant al Parlament o a Palau i altres dependències de la Generalitat és antològica. Fa 15 anys que s’investiga la trama del 3%, han passat sis legislatures, i ara la Guàrdia Civil busca al Parlament els correus de Gordó.  

No hem vist entrar la Guàrdia Civil ni a la Moncloa, ni a la Zarzuela, ni a Marivent per les trames Gürtel, o pel cas Nóos, ni al Ministeri d’Indústria, ni al de Sanitat, ni a la secretaria de Turisme. Al Congrés dels Diputats sí, però va ser l’any 81, i pistola enlaire. Lamentable.

Seguint el procés garantista espanyol, aquesta setmana hem tingut la irrupció del Tribunal de Comptes que vol exhumar el 9-N i fer pagar Mas, Ortega, Rigau i Homs, el cost d’aquella consulta, ja sentenciada, i que no hi va veure delicte de malversació. Però entre Societat Civil, i l’exministra de Justícia d’Aznar, Margarita Mariscal de Gante, ara al Tribunal miraran de buscar-los les pessigolles, i els euros. És insòlit, no ho han fet mai fins ara.

I podem anar sumant l’abonament de la Guàrdia Civil al TNC, i interrogar als funcionaris i venedors d’urnes, i segons Maza, ni els voluntaris poden estar tranquils. Són de por. Són de fer por.

Tot com sempre, el tarannà dialogant. I mentrestant el TC que no perd pistonada, la nova contra el cànon digital català

Les clavegueres sobreïxen. Raja brut, i no és d’ara. És surrealista.