A quin nivell ha hagut d’arribar l’escalada de preus de l’electricitat perquè fins i tot el govern del Partit Popular s’hagi vist obligat a prendre-hi alguna mesura. Un govern poc fet a intervenir en regulacions de mercat va anunciar ahir que forçaria les gasistes que posessin més gas en circulació per abaratir preus. No deixa de ser una regulació sotmesa encara a la llei d’oferta i la demanda. A veure quin resultat dóna.

En realitat, la perversió és molt més a l’origen del sistema de distribució de l’energia. Sotmetre un bé de primera necessitat a les normes del mercat porta inevitablement a situacions com la d’aquests dies: quan hi ha més demanda d’energia puja el preu. Però en aquest cas, “demanda” és sinònim de “necessitat”, i per tant és discutible que els preus en aquest cas segueixin les mateixes normes que en el cas dels cotxes, els smartphones o les bruses d’organdí. És com trobar justificable que en una situació de fam col·lectiva s’apugi automàticament el preu del pa o de l’arròs. Aquesta onada de fred coincideix a més amb el debat sobre la pobresa energètica; si en un moment màxim de fred s'apuja extraordinàriament el preu de l’electricitat, el nombre de famílies empeses cap a les files dels pobres energètics.

De manera recurrent tenim exemples dels greus perills de la passió desreguladora, sigui en l’energia, en la compra o lloguer d’habitatges, o en qualsevol altre sector bàsic. Però sembla que les autoritats públiques només es decideixen a intervenir quan la situació és extrema, sigui pel fred extraordinari d’aquesta setmana o per l’evident injustícia de les clàusules sòl, per posar un altre exemple. La solució passa per aprendre de la història i canviar de política. Tan senzill i tan difícil.