Fa unes setmanes el Congrés dels Diputats va convalidar el Decret Llei aprovat pel Consell de Ministres que permet limitar les llicències VTC, sota les quals operen empreses com Uber i Cabify, a una per cada 30 llicències de taxi. Aquesta setmana, una sentència del Tribunal Suprem ha avalat aquesta limitació sempre que sigui necessària i proporcionada.

Aquestes dues decisions són la confirmació d’un tancament del mercat i la creació de rendes regulatòries. En efecte, el problema de les rendes regulatòries apareix quan normativament es genera de manera artificial una escassedat dels títols que habiliten l’exercici d’una activitat econòmica per un període llarg de temps i que són transmissibles entre operadors. Aquesta escassedat provoca que les llicències adquireixin valor.

Són casos paradigmàtics de rendes regulatòries les llicències de taxi, les autoritzacions de les farmàcies i, ara definitivament, les llicències de VTC. Però més enllà d’aquests casos paradigmàtics, la limitació en el nombre de llicències per a l’exercici d’una activitat econòmica és un recurs utilitzat massa sovint per les administracions a tots els nivells. Així, és extensa l’aparició recent de normatives que limiten el nombre de llicències d’activitat a hotels, a habitatges d’ús turístic, a certes tipologies de comerços, etc.

És clar que l’administració ha de poder regular per tal de corregir les externalitats negatives que pugui generar una determinada activitat econòmica però la limitació de l’exercici de l’activitat en un mercat mitjançant la contingència de llicències ha de ser l’últim recurs. Les autoritats de competència porten anys advertint dels costos que suposa per al consumidor el tancament d’un mercat: preus més elevats, menor qualitat i menys innovació.

Però és que el tancament de mercat a través de la limitació en l’atorgament de llicències comporta, addicionalment als efectes indicats, almenys 3 conseqüències socialment injustes. Primer, suposa una reducció d’oportunitats ja que no deixa que tothom pugui participar d’una activitat econòmica potencialment beneficiosa. Segon, comporta atorgar valor a uns actius que materialment no en tenen i, per tant, suposa beneficiar artificialment i de manera arbitrària a una part petita de la societat (aquells que disposen de llicència). I tercer, reforça la concentració de poder econòmic dels operadors tradicionals (o especuladors que vegin en la comercialització d’un bé escàs una oportunitat de negoci) amb la conseqüent creació de grups de pressió o lobbies.

Certament, existeixen alternatives que possibiliten la limitació de l’activitat econòmica i la correcció d’externalitats negatives sense que impliquin necessàriament un tancament de mercat. En són exemples la imposició de taxes i/o l’ús de regulació dinàmica (prohibicions o limitacions puntuals). Des de l’ACCO intentem formular propostes en aquesta direcció. En benefici de tots.