1.000 milions d’euros en fons europeus per a la promoció del castellà. 30 milions per al català, gallec i euskera. Aquest és l’exemple més paradigmàtic del capteniment del govern més progressista de la història envers la diversitat cultural i la plurinacionalitat de l’Estat espanyol. El fantasma de la ultradreta es difumina a marxes forçades cada cop que l’esquerra espanyola abraça amb entusiasme les polítiques centralistes i uniformadores transversals a tot l’arc polític estatal.

El govern del PSOE i Podem han utilitzat fins a l’extenuació l’espantall d’un eventual govern del PP i Vox –que portaria les set plagues bíbliques a Catalunya– per aconseguir el suport de partits independentistes com ERC i Bildu per a la investidura i per a l’aprovació de les principals lleis de la legislatura. El pas del temps ha demostrat que l’acció del govern d’Espanya respecte a Catalunya és pràcticament la mateixa governi qui governi, la qual cosa obliga a replantejar estratègies.

El govern de PSOE i Podem no ha vacil·lat a signar un acord amb el PP per afavorir els interessos de les multinacionals i les grans productores en l’aprovació de la Llei de l’Audiovisual. Tampoc no va tenir gaires problemes en acordar el repartiment de cadires de la cúpula judicial i altres alts organismes de l’Estat. També van votar abraçats en contra d’obrir comissions d’investigació sobre la corrupció de la monarquia o les accions de les clavegueres de l’Estat. Encara més, Pedro Sánchez va avalar, justificar i recolzar l’acció antidemocràtica de l’Estat contra la dissidència política.

És possible que anem a tota velocitat cap a un govern de PP i VOX, o a una gran coalició PSOE-PP que els estalviï “caure en braços dels extremismes”. Poca cosa canviarà respecte a Catalunya: repressió policial, judicial i mediàtica, atacs contra la llengua, negació de drets fonamentals, dèficit fiscal, manca d’inversions, regressió autonòmica i recentralització. El mateix que amb tots els governs espanyols, governi qui governi.

Catalunya ha consolidat la seva posició en oferir la mà estesa a la negociació i en mantenir-se assegut a la taula tot i els desaires, provocacions i menysteniments repetits. Aquesta actitud, combinada amb les accions judicials a Europa dels exiliats, deixa palès a escala internacional qui vol una solució pacífica i negociada al conflicte polític i qui ho fia tot a la repressió. Amb tot i això, abans de capbussar-se del tot en la campanya de les municipals de 2023, els partits independentistes farien bé de començar a planificar com serà el present i el futur del camí cap a la independència.