El Partit Popular va guanyar les darreres eleccions generals a la ciutat de Tarragona. Una victòria que deriva d'una estratègia de fons i a llarg termini per aconseguir l'hegemonia popular a la província. “Tarragona en alguna cosa s'assembla a Àlaba”, deia el candidat popular pocs mesos abans de les eleccions. Àlaba, el territori menys nacionalista d'Euskadi amb una pulsió regionalista potent que s'alça, en bona part, sobre el complexe d'inferioritat de la seva capital. Una falca d'espanyolitat que debilita la força nacionalista de la política basca.

Àlaba com a referent. Una fenomen que el Partit Popular voldria replicar al Camp de Tarragona. Aprofitar la identitat local per tapar el seu catalanisme inexistent. Embolicar-se de tarragonisme per camuflar el seu espanyolisme. Buscant el greuge de la ciutat envers el país. Assenyalant amb el dit el centralisme barceloní mentre fa com qui no veu el dèficit fiscal, l'escanyament inversor, la judicialització de la vida politica i els obstacles espanyols a tots els projectes de país. Catalunya contra Tarragona. Divide et impera. La reacció dels populars a la fugida de Ryanair de l'aeroport de Reus ho va deixar prou clar. El líder del Partit Popular al territori acusava l'aeroport del Prat d'haver perjudicat l'aeroport de Reus. “El centralisme barceloní ha liquidat el nostre aeroport”, deia. Com si no fos AENA qui fa i desfà la política comercial dels aeroports catalans. Com si no fos AENA qui ha trencat la coherència d'un incipient sistema aeroportuari català, convertint Barcelona en un aeroport low cost per evitar que rivalitzi amb Barajas i deixant Girona i Reus sense marge de maniobra.

Més enllà del despropòsit l'estratègia alabesa podria consolidar-se a Tarragona arrelant en la impotència d'una ciutat que, més d'un segle i mig després de la divisió provincial espanyola, no ha aconseguit imposar la seva capitalitat. Però Vitòria concentra més de dos terços de la població d'Àlaba mentre a Tarragona ciutat només hi viu un de cada quatre ciutadans del Camp. La capital provincial no pesa prou i el territori compta amb una xarxa potent de pobles i ciutats que s'han mostrat impermeables al missatge victimista dels populars. Però el risc persisteix. La jugada alabesa potser no servirà per fer forat al Camp però a mitjà termini podria apropar el PP a l'alcaldia de Tarragona. Evitar-ho exigeix atacar la impostura i despullar la mentida. Impedir qualsevol pretensió d'assenyalar a Barcelona per tapar les vergonyes al centralisme espanyol. Contra l'obertura alabesa, defensa catalana.