Periodisme és l’esperit net de tafanejar i cercar respostes a dubtes raonables.

Periodisme és indagar en els coneixements dels altres a fi de compartir-los amb la resta de la comunitat.

Periodisme és canalitzar adequadament els missatges en els formats més òptims perquè arribin al gran públic.

Periodisme és respectar la confidencialitat de l’emissor i només desvelar el contingut que l’altra part ens ha autoritzat.

Periodisme és tenir la paciència justa per cercar la font, el testimoni i el debat necessari per crear coneixement.

Periodisme és tenir especial cura d’aquells informacions que afecten a persones socialment vulnerables.

Periodisme és utilitzar el to precís en funció del contingut tractat i del receptor al qual s’adreça.

Periodisme és adoptar un sentit de lleialtat amb l’empresa que et paga, però mai superior a la lleialtat absoluta amb el codi deontològic.

Periodisme és exercir la professió sense autoimposicions ni autocensura ni apriorismes.

Periodisme és mantenir l’esperit de llibertat que et permet créixer com a persona i com a professional.

Periodisme és saber compaginar rigor i simpatia amb els teus companys de treball.

Periodisme és compartir amb els teus la il·lusió de l’aprenentatge diari.

Periodisme és exercir la professió tot i les putades que et depara la vida.

Periodisme és practicar la dignitat que et permet mirar els ulls de la persona que més estimes.

Periodisme és Tatiana Sisquella i Joan Maria Pou.

PD: No puc afegir res més del que ens han regalat aquests dies en Joan Maria Pou, l’Albert Om, el Xavi Bosch, el Carles Capdevila, el Raül Llimós, l’Ernest Folch, la Pilar Rahola, el Cristian Segura, el Manel Cuyàs, el Quim Morales, la Núria Coll, el Toni Soler, el Jordi Basté, la Mònica Terribas, el David Trueba, la Blanca Busquets, els companys de La Tribu... i un emocionat etcètera dels que hem estimat i estimarem la Tati.