Aquesta és la primera columna que publico a Nació i, mentre teclejo paraules per escalfar motors, sento la pressió digital de milers de desconeguts que vull que em llegiu. Passo de parlar del país (em va gros) i, encara menys, de gestió cultural (em fa son!). Podria navegar per Internet a la recerca d'originalitats, però no m'agrada descobrir la sopa d'all, sempre retorna. Així és que opto pel que ens deien a la facu de periodisme: tocar carrer.

Baixo al bar de la cantonada amb la certesa que hi trobaré material. És així com ho fem els forasters digitals: seiem amb una cerveseta (depèn de l'hora, l'acompanyem d'unes olives) i parem l'orella. Als pocs minuts, el mascle alfa de la colla que tinc al costat, exclama: "- Si algú torna a dir la paraula empoderament, li tallo la tita".

Hi ha paraules que s'estenen com plagues, que surten de les tertúlies televisives i entren a casa nostra, les encomanem als amics, a la família, als companys... "Anglicismes! –s'escandalitzen alguns- va de retro". Doncs, a mi, m'encanten. Si resulten afortunades és perquè diuen exactament allò que volem dir. Mecatxis! Les llengües sempre han estat vives i contaminades. Per exemple, gentrificació? La trobo boníssima, encara que l'entenia més quan creia que era una fusió entre gent i centrifugació, i no pas un derivat de gentry, una paraula britànica per designar als pijos.

Tornem a empoderament, un mot que vaig sentir per primer cop al segle passat, al moviment assembleari de Sants. És potent amb tota la seva acumulació de síl·labes encarcarades, fins i tot, m'agrada aquesta terminació adverbial en ment que tant enerva als professors d'escriptura creativa o creative writing. I, al damunt, és incorrecte. Què més es pot demanar? El TermCat diu que l'empowerment anglès l'hem de traduir com apoderament, però això, per sort, al bar de la cantonada encara no ho saben.

I com si la noia més jove del grup m'hagués llegit el pensament veig que ara s'alça de la cadira, es mira amb severitat al proclamador de fimosis dràstiques i el desafia:
"-Jo empodero, tu empoderes, ella empodera, nosaltres empoderem"... I a mi no em pots tallar la tita perquè sóc una tia que m'estic empoderant.

Aleshores penso: "Punyeta, Ada, ets un despiste! Demà és 8 de març i podries haver escrit de la pàgina Onsonlesdones, la que controla si hi ha prou presència d'opinadores als mitjans de comunicació. És el primer que vas pensar quan et van dir si volies escriure columnes a NacióDigital i va i te n'oblides". Encara que, ben mirat, no tinc res a dir, sobre la pàgina. Simplement, entreu a onsonlesdones.blogspot.com.es, doneu-li un cop d'ull i ja veureu que queda ben clar: vaja, que les dones ens hem d'empoderar.