Teixir país; combatre el feixisme
«A la sortida del franquisme el nacionalisme espanyol tenia molt clar que trencar els ponts entre Catalunya, País Valencià i les Illes era bàsic per debilitar el projecte nacional català»
ARA A PORTADA

- Enric Marín i Otto
- Periodista
Des d'una òptica nacional catalana, l'extrema dreta no és una amenaça més o menys remota. L'extrema dreta ja ha parasitat el govern a les Illes i al País Valencià. I no sembla que estiguem concedint prou atenció a aquest fet disruptiu. Quan José María Aznar va advertir en to amenaçador que abans es trencaria Catalunya que Espanya, estava pensant de forma preferent en el trencament de la unitat civil de la societat catalana.
Però a la sortida del franquisme el nacionalisme espanyol ja tenia molt clara la idea que trencar els ponts entre Catalunya, País Valencià i les Illes era bàsic per debilitar el projecte nacional català. Aquest fou l'origen de l'anomenada "batalla de València". Violència simbòlica -i no tan simbòlica- portada a l'extrem.
Qui pensi que aquest trencament de l'espai cultural i lingüístic català no afecta la viabilitat del procés d'autodeterminació de Catalunya no està tocant de peus a terra. En un sentit invers, han desconnectat de la realitat tant com aquells que encara creuen -o fan veure que creuen- que "ja hem votat" i que culminar la independència no és una qüestió de relació de forces; que és només una qüestió de voluntat i determinació.
Amb ritmes i formes diferents, a Barcelona, a València i a Mallorca "fer país", teixir i cosir la societat catalana ja és indissociable de la lluita contra les noves formes de feixisme. Per això, la prioritat és la combinació de polítiques inclusives i d'innovació transformadora. Des d'una òptica catalana, les polítiques inclusives tenen una triple dimensió: programes socials avançats, defensa de la llengua, l'educació i la cultura, i combat ideològic i cultural antifeixista. Al seu torn, la innovació transformadora també passa per tres apostes: el coneixement, el binomi digitalització/audiovisual i la transició ecològica.
Dins l'ecosistema polític ibèric no hi ha res més antagònic que els projectes culturals, econòmics i polítics que representen l'extrema dreta espanyola i el sobiranisme d'esquerres català. Només assumint aquesta cartografia bàsica el republicanisme català estarà en condicions de guanyar la "guerra de posicions" que està lliurant amb el nacionalisme espanyol hegemònic; el nacionalisme conservador i postfranquista que ja fa més de 25 anys que és liderat per José María Aznar.
L'any que tot just estem estrenant pot ser determinant pel decantament progressiu de la relació de forces. Molt bon any nou!
Professor de Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la UAB i investigador de l'InCom-UAB. Faig recerca sobre polítiques comunicatives, societat de la informació, identitats culturals i canvi social. He estat degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1991-1995 i 2021-2024). També vaig ser Secretari de Comunicació de la Generalitat de Catalunya (2004-06) i president de la CCMA (2010-12).
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.