Darrerament, ha tornat a ser notícia el problema que té tant Catalunya com Espanya amb la productivitat. Anem com els crancs. Els darrers anys hem tingut una caiguda del 7%, que redueix la nostra capacitat de creixement, de creació de riquesa i de progrés social. No cal esforçar-se massa per veure que el poder adquisitiu de la majoria de la població ha minvat progressivament: la història és tossuda i ens recorda constantment que sense increments de productivitat no viurem col·lectivament més bé.
El Premi Nobel d'Economia Paul Krugman ja va deixar clar que la productivitat no ho era tot però sí quasi tot a llarg termini. I el Doctor i director de FEDEA, Àngel de la Fuente, rebla el clau quan afirma que la productivitat és el factor dominant per explicar les diferències i la convergència en renda per càpita entre els països de l'OCDE en les darreres sis dècades. Mesurar la productivitat no és fàcil, hi ha diferents criteris i molts elements a considerar per obtenir una informació rellevant i comparable.
Resumint-ho molt, podríem dir que és el resultat de dividir tot el que produïm per dos paràmetres diferents: per hora treballada i pel capital invertit. Ara bé, la capacitat de generar valor econòmic és més fàcil de definir en el sector privat que en el públic —el primer està sotmès a competència i el segon no. Per tant, les ineficiències del sector públic—que suma el 45% del PIB del país— són difícils de mesurar i un llast que patim entre tots. Els EUA han tingut un creixement de productivitat des del 1995 del 15%, mentre que a Europa ha estat de l'1% i a Espanya del 0,6%. Hem passat d'estar un 9,5% per sobre de la UE27 a un 8,7% per sota dels mateixos països en 30 anys.
Davant d'aquestes xifres semblaria lògic i normal que Espanya, fes cas de les recomanacions de la Comissió Europea del 2016: crear un Consell Nacional de Productivitat en tots els països de la UE27, per a coordinar totes les actuacions públiques i privades en relació amb la millora de la productivitat. Aquest instrument ha estat útil tan internament com comparativament entre els països que ho han adoptat. Estònia, Itàlia i Espanya encara no n'han posat en marxa, i això que els dos darrers estan situats entre els països amb pitjors resultats. Amagant el cap sota l'ala potser pensen que dissimularan les seves vergonyes.
Per contra, aquí sí que tenim altres observatoris, però vinculats al món del treball. Penso que no ens en falta cap, ni al govern central ni a la Generalitat ni a cap administració pública provincial, comarcal o local: observatoris del mercat del treball, de les ocupacions, de les condicions de treball, d'igualtat, del treball i el model productius, d'empresa i ocupació, etcètera. Estem molt pendents dels índexs d'ocupació, poc dels d'ocupabilitat i menys en els de productivitat que és el que realment explica que està passant. Aquesta mirada esbiaixada per les dades de l'atur no ens deixa veure l'arrel del problema i ens desenfoca de les polítiques públiques a fer.
Per què tenim taxes de productivitat tan baixes? En primer lloc, l'alt percentatge de gent ocupada al sector serveis de baix valor afegit (entre altres, el turisme) i unes inversions de capital de baixa rendibilitat. Recordeu que encara estem paint la crisi immobiliària del 2008 que va suposar derivar una gran capacitat d'inversió empresarial al sector de la construcció que va fer fallida. En definitiva, hi ha hagut un desplaçament de la producció cap a sectors amb nivells de productivitat més baixos, de la indústria als serveis.
En segon lloc, la baixa contribució de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) als processos empresarials. Hi ha molta més capacitat tecnològica disponible en robòtica i digitalització de què s'està utilitzant per part de les nostres empreses. Això indica la millorable qualitat de la gestió i d'organització en les empreses per part dels equips directius.
En tercer lloc, la capacitació professional de la nostra població encara és massa baixa. Tenim una taxa d'abandonament escolar molt alta en comparació amb la resta de països i massa gent només amb el graduat escolar en el mercat del treball. Ens manquen professionals qualificats amb oficis i ens sobren persones de baixa qualificació. El percentatge de llocs altament qualificats a Espanya és del 36% enfront d'Alemanya que arriba al 47% en el marc d'una mitjana europea que supera el 43%. Molt a fer.
En quart lloc, els intangibles, com el marc institucional o la qualitat de la nostra democràcia, impacten en la productivitat i en el paper del sector públic. Cal seguir de prop les propostes del Fòrum d'Entitats per la Reforma de l'Administració que encertadament fan propostes serioses per transformar l'organització dels Civil Servants, reduint traves burocràtiques i professionalitzant la gestió pública entre moltes d'altres.
En cinquè lloc, tenim una inversió pública i privada sota mínims en recerca i desenvolupament (R+D). Alemanya té un percentatge d'inversió en R+D del 3,1% del seu PIB, la Xina la té del 2,5%, la UE27 la té del 2,2%. Tant a Catalunya com a Espanya no superen l'1,5%. La xifra és insuficient per no perdre el tren de la innovació i haver de repetir constantment: ¡Que inventen ellos! Ens manca recerca i sobretot saber transferir el coneixement que generen les nostres universitats en coneixement aplicable per les empreses.
En sisè i darrer lloc, cal apuntar també la manca d'inversions en infraestructures. Hem fet grans avanços, però és evident que tenim molts projectes parats per manca de finançament i de voluntat política per fer-los realitat. Rodalies, l'eix transversal ferroviari, l'infrafinançament de les dotacions universitàries, el corredor mediterrani, la Ronda Vallès i una llarga llista plena d'incompliments històrics. Anem coixos i el dèficit fiscal català ens penalitza molt.
Com millorar la productivitat? Actuant en tots els fronts d'una manera decidida i urgent. Luca de Meo, el reconegut expresident de Seat va dir fa pocs dies una lapidària frase que ajuda a entendre on està Europa a efectes de prioritats d'impuls empresarial tot dient: Els EUA impulsen, la Xina planifica i Europa regula. Resum de profundes diferències culturals empresarials que afecten les polítiques públiques que haurien de millorar la productivitat i el nostre progrés social.