El passat 14 juny el llibre Mà d'infermera veia la llum. Més d'un any de treball liderat pel Col·legi d'Infermeres/rs de Girona. La solidesa de l'autora i coordinadora editorial, Gemma Bruna, ens permet resseguir la història del Col·legi Infermeres/rs de Girona els darrers 40 anys, també a través de Quinze perfils humans de la Infermeria a Girona.
Però, va molt més enllà d'un anàlisi territorial, ja que encerta les claus per interpretar els canvis de la professió infermera durant la darrera etapa democràtica que permeten encarar el futur.
Vaig escriure en el pròleg del llibre, juntament amb la Doctora en Infermeria Montserrat Teixidor, la necessitat de deixar constància per escrit del paper de la infermeria per ajudar a donar-li visibilitat. Els professionals d'infermeria són el col·lectiu sanitari més nombrós i no tenen la valoració pública suficient. El més important és que disposen d'alta valoració dels malalts i de les seves famílies. Una de les persones públiques, testimoni extraordinari, que ha ajudat a prestigiar la infermeria ha sigut el periodista Carles Capdevila, que ens va deixar fa pocs dies.
L'essència de la professió infermera és la cura de les persones, des de la mirada holística. Tenir cura esdevé el sentit, l'objectiu. Els primers i millors exemples de tenir cura varen ser la de la meva mare, practicant i comadrona rural, i durant els estius a l'Hospital de Santa Caterina de Girona, en aquell primer Servei d'Oncologia liderat pel Dr. Viladiu. Curar i consolar, vaig aprendre, com deia el Dr. Broggi. Sempre he pensat que la vocació de ser internista va respondre a la recerca d'una visió humanista i científica, integral de la persona i que la meva mare i aquelles grans infermeres de la meva joventut varen ensenyar-me.
La reconstrucció de la història del Col·legi permet recordar que el 1953 s'unifiquen la formació de practicants, llevadores i infermeres en un únic títol. A.T.S (Auxiliars Tècnics Sanitaris). L'any 1.977 les Escoles Tècniques Infermeria passen a les Universitats i s'inicia la diplomatura d'Infermeria. I 35 anys després, el 2.012, la primera promoció de Llicenciades en Infermeria.
L'any 1.901 Nova Zelanda ordena la professió en Acte Registre Infermers. Florence Nightingale representa l'era moderna de l'etapa professional de la infermeria. L'alta feminització de la professió i les seves arrels religioses i militars són importants per interpretar el passat, des del present i els reptes i oportunitats de futur.
Superades l'etapa domèstica (dona sinònim de cura), la vocacional (religiosa o voluntària) i la tècnica (relacionada inicialment amb cures de les ferides de la guerra), ara la professional, com va descriure Marie Françoise Collière en la "Promoció de la vida". Aquesta etapa professional, aporta més valor a l'assistència, docència, funcions directives i recerca.
Tenir cura avui requereix invertir en l'apoderament de les persones per la seva autocura al llarg de tot el cicle vital, la cura de la família i la de la comunitat. Tenir cura del serveis sanitaris, ordenant la demanda és una prioritat per mantenir la qualitat, l'equitat i la sostenibilitat del sistema. L'educació sanitària i coneixement del sistema sanitari i del seu bon ús han esdevingut una necessitat que ens obliga a potenciar els professionals sanitaris a la comunitat, a l'escola, a la feina, al barri. La infermera escolar, la laboral i la local, la comunitària són referents en sistemes en bons resultats com Canadà, els països Escandinaus o Austràlia on el paper dels ajuntaments són un element substantiu, des de la proximitat. La incorporació del respecte a la dignitat de la pròpia persona i la diversitat cultural en la salut i la malaltia requereix de la visió de la cura, de manera holística.
Les competències pròpies de les infermeres les ajuden a convertir-se en referent en processos assistencials, en especial en persones amb patologies cròniques, complexes i malaltia crònica avançada i en el tram final de la vida. Infermeres expertes en complexitat i cures avançades ajuden davant una societat amb un envelliment i sobreenvelliment alt. La infermera com a professional per la integració sanitària i social amb els professionals de treball social.
Dins el treball en equip, tant en malaltia aguda com crònica, aprofundir en els coneixements i visió infermera aporta a les organitzacions bons resultats. A tots els nivells assistencials, atenció primària i comunitària, hospitals aguts, sociosanitaris, salut mental, emergències cal continuar avançant en indicadors de resultats en accions pròpies dels professionals d'infermeria i en aquelles accions col·laboratives.
La prescripció infermera s'ha d'emmarcar en aquesta nova etapa recent de la infermeria amb formació de llicenciatura. Per poder ser resolutiu en les seves competències i donar marc legal en les cooperatives o per delegació. Per millorar la qualitat, garantir la seguretat i l'eficiència.
Cal des de la confiança, del respecte de l'altre professional i l'ambició dels equips per la millora continua acordar metges i infermeres la prescripció infermera. Les infermeres, que en moltes situacions de l'exercici professional, serien més resolutives si tinguessin al seu abast prescriure bolquers, material de cures, fàrmacs per l'autocura o en situacions emergència sota protocol. Especialment rellevant donar cobertura legal a la infermera experta en pràctica avançada. A domicili, en la comunitat, en la xarxa sanitària, en l'ambulància.
Catalunya pot seguir el camí de Suècia, Regne Unit, USA, Austràlia, Nova Zelanda, Canadà. Les revisions sistemàtiques i els estudis cost-efectivitat, millor ús del temps i recursos ens indiquen el traç. La Unió Europea hauria de legislar la prescripció infermera.
Davant dels reptes del sistema sanitari, cal incloure també els professionals d'infermeria en els debats i les solucions. Finançament serveis sanitaris, adaptació davant del nou ciutadà protagonista, societat digital, envelliment, innovació tecnològica, ètica, condicions laborals i professionals.
Tenir cura és part de tot el professionalisme sanitari però en la professió d'infermera és on aquesta esdevé el cor, el sentit de ser.
Llegiu Mà d'infermera, Història Col·legi Infermeres/rs de Girona i de Quinze testimonis professionals per donar veu, rostre a la professió.
Tenir cura: «Mà d'infermera»
«Tenir cura és part de tot el professionalisme sanitari però en la professió d'infermera és on aquesta esdevé el cor, el sentit de ser»
Ara a portada