De la crisi de l'Església a la crisi de la política. La forma es menja el fons i tapa les causes més profundes de la desafecció. L'allunyament social de les grans institucions tradicionals sembla imparable i genera decalatges i tensions. L'angoixa de perdre les eines velles sense tenir les noves a mà.

L'Església catòlica no sintonitza amb l'esperit dels temps. El rol de la dona, la vivència de la sexualitat, la jerarquia i l'autoritarisme, l'homosexualitat com a pecat i la ritualització per sobre l'espiritualitat. Desajustos que ajuden a explicar que el catolicisme hagi abandonat el rol central i influent que tenia fins fa poques dècades. Però la realitat és gairebé sempre més difícil i incomprensible del que sembla a primer cop d'ull. Hi ha institucions religioses a Europa molt més progressistes i obertes que la catòlica, capaces d'encarar alguns d'aquests dilemes en sintonia amb la societat. Religions obertes a les dones i a l'homosexualitat, democràtiques i d'aire contemporani, però tan impotents a l'hora de connectar amb els ciutadans més joves com les parròquies catalanes.

De la religió a la política, camins paral·lels. Hi ha una profunda crisi democràtica a Catalunya i al conjunt de l'Estat espanyol que fa evidents les falles i les mancances del sistema de la Transició. Partits jeràrquics i tancats, afers de corrupció lligats al seu finançament, llistes tancades controlades pels aparells i absència de canals eficaços de participació ciutadana. El prestigi de la política ha caigut sota mínims i l'abstenció va a l'alça però, com en el cas de l'Església, alguna cosa més s’amaga sota la primera evidència. Hi ha sistemes polítics a Europa força més oberts i propers. Democràcies amb una relació més directa entre representants i representats, nivells baixos de corrupció i força més transparència, però amb el mateix creixement accelerat de l'abstenció i el populisme.

No és la forma, és el fons. Europa viu una autèntica metamorfosi social, econòmica, política i espiritual. Els diagnòstics són incomplerts i no hi ha receptes clares però entendre l'abast del fenomen ja seria alguna cosa. Hi ha una crisi profunda i transversal arreu del continent que va força més enllà d'una suma de tensions nacionals. Els problemes són compartits i una part de les solucions també haurien de ser-ho.

Angoixes europees, debats europeus, remeis europeus.