Cap avió militar havia de llançar un líquid desinfectant sobre la Conca d'Òdena en plena negra nit. "És completament fals", deia l'alcalde d'Igualada, Marc Castells, en una de les compareixences diàries per informar sobre l'evolució de la pandèmia a la ciutat. Un missatge estava corrent per Internet demanant a tots els veïns que tanquessin les finestres. Castells, impotent (com tothom) davant del virus de la desinformació, apel·lava als igualadins i igualadines a ser "responsables a les xarxes".
 
Més enllà de missatges com aquest, creats per piròmans de la informació amb clars símptomes d’avorriment, és la primera vegada que les grans xarxes socials, pràcticament sense excepcions, articulen una estratègia clara i contundent per posar bastons a les rodes a la desinformació. Twitter ha posat en marxa un protocol que convida els usuaris a marxar de la seva app al buscar “coronavirus” i els recomana visitar les pàgines de les autoritats sanitàries nacionals per obtenir “millor informació”.
 
És la mateixa xarxa que va fer seure Fernando Simón durant més de cinquanta minuts per respondre els dubtes dels tuitaires sobre la pandèmia. Fins i tot empreses que no es dediquen a informar, com Spotify o Tinder, aconsellen als seus usuaris posar-se al dia sobre la Covid-19 a través del portal web de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). "No és el moment de quedar a la vida real amb el teu match", diu l’aplicació de cites.
 
Facebook ha volgut fer una rentada de cara. Treure’s de sobre la imatge de bar ple de cunyats opinant sobre qualsevol temàtica sense el més mínim argument. Per això ha activat un mecanisme de puntuacions que apropa els internautes a una dieta informativa de qualitat (les notes més altes) i no al fast-food de les conspiracions i les fake news (les notes més baixes). Als Estats Units, els resultats demostren que els mitjans més beneficiats són aquells de prestigi internacional, com ara la CNN o el New York Times.
 
I què passa amb els més joves? La influencer Paula Gonu reconeixia haver ficat la pota després de recomanar als seus dos milions de seguidors "beure aigua calenta perquè a una temperatura de 27 graus se suposa que els virus no sobreviu". Un consell sense evidències científiques ni mèdiques que més endavant corregia. S’exculpava dient que ho havia extret d’un missatge que li havia arribat per Whatsapp, però que a qui calia fer cas era als metges.
 
Whatsapp ha arribat a última hora limitant la possibilitat de reenviar infinitament missatges virals. Textos precedits per "tinc un amic que és Mosso i em diu..." o "un company del meu cosí que és metge comenta que..." tenen tots els punts per ser una fake news. Com explica el professor de comunicació de la UPF Ferran Lalueza, les plataformes de missatgeria són les que "poden fer més mal". Precisament perquè les utilitzem en l'àmbit de la privacitat, els continguts no són públics i és més difícil que algú els pugui desmentir. És aquí on entra la responsabilitat individual. De la mateixa manera que la pandèmia no creix si tots ens quedem a casa, la lluita contra la desinformació es fa resistint-nos al maleït “reenviar”.