"No me'n vaig perquè jo hagi canviat, me'n vaig perquè ha canviat Ciutadans. La política no és un supermercat, aquí no es venen productes que es puguin alterar de la nit al dia. Com superarem la dinàmica de confrontació entre vermells i blaus si ens convertim en blaus? Com combatrem el nacionalisme si no evitem que estiguin a les institucions?". La reflexió de comiat de Toni Roldán -breu però contundent- ha generat mostres de genuflexió a Madrid, que veuen en el ja ex-portaveu adjunt de Ciutadans al Congrés un exemple d'altura política per verbalitzar en veu alta les crítiques a un Albert Rivera cada cop més bunqueritzat.

Roldán, integrant destacat de la cuina de la formació en l'època expansiva de Ciutadans, marxa per l'anomenat gir a la dreta de Rivera. L'adeu és simptomàtic, de la mateixa manera que el retrat edulcorat que es fa del discurs de Roldán denota fins a quin punt el creixement del partit va tenir benefactors benestants que avui han deixat de confiar en Rivera. Amb la governabilitat d'Espanya en joc, el partit que pretenia ser frontissa apareix rovellat com a instrument. I del deteriorament se'n culpa obertament el seu líder, avui més problema que solució.  

Diuen de Roldán que ha anteposat els objectius polítics als càrrecs, que ha primat els principis abans que el seguidisme. Certament, l'exportaveu econòmic del partit havia repetit el seu diagnòstic en el debat domèstic, sense resultats aparents, perquè Rivera ha mantingut el veto a Pedro Sánchez i ha enllaçat aliances amb Vox quan ho ha cregut necessari. El que resulta sorprenent del pas de Roldán no és el propi moviment -lògic després d'expressar el posicionament en fòrums interns- sinó que qui ha estat membre del nucli decisori de la formació el justifiqui per l'allunyament de Ciutadans de les posicions de centre. On era Roldán quan el seu partit va elaborar un programa electoral encapçalat per l'aplicació de "forma immediata" del 155 a Catalunya sense justificació prèvia? O és que, si es tracta de lluitar contra el sobiranisme, la coincidència de postulats amb Vox no és tan incòmoda? Costa imaginar-se Roldán descobrint avui que el seu no és el partit liberal que creia. Amb ell a la sala de màquines, Ciutadans també vivia amb incomoditat el 8-M, proposava una reducció d'impostos generalitzada i utilitzava un vocabulari de taverna contra l'adversari independentista. No semblen comportaments d'un partit de centre.

Roldán és molt lluny de ser un dirigent progressista, per molt que la fotografia ara el situï com a dic de contenció de les relacions amb l'extrema dreta. Això sí, la veu de Roldán té padrins, els mateixos que ho eren de Rivera. I és en el canvi de posicionament dels padrins on s'hi endevina el mar de fons a Ciutadans. Al costat de Roldán s'han alineat Luis Garicano -ara mateix contrapès crític al lideratge del president taronja- i també Francesc de Carreras, un dels fundadors del partit, que a les pàgines d'El País ha acusat Rivera d'haver-se convertit "en un adolescent capritxós". El professor de dret constitucional és parella de la mare de Roldán, María Antonia Monés, amb experiència de gestió en governs socialistes, i molt propera a Josep Oliu, president de Banc Sabadell. També al diari de Prisa, Juan Luis Cebrián deslegitimava aquest cap de setmana l'estratègia de Rivera en un article revelador de fins a quin punt el president de Ciutadans ha perdut el crèdit dels qui abans van exercir de protectors.

Rivera no ha enganyat ningú. Sempre ha estat conservador, així com bel·ligerant amb el que ell considera nacionalismes perifèrics. Però aquesta no és la qüestió. La clau és que ha deixat de ser útil perquè ha escorat la nau de Ciutadans cap a un extrem del tauler des d'on ja no contribueix a l'estabilitat perseguida pels qui l'apadrinaven. Quin servei fa Rivera si, amb el seu enrocament, Sánchez depèn de Podem i l'independentisme? Això és el que també li deia Roldán en públic. I semblava parlar per boca dels padrins.