Democràcia i llibertat (el nom em recorda el quasi extint partit de Rosa Díez) aglutina tres formacions polítiques, amb més o menys grau d’implicació: el que queda de CDC després de la seva transformació en el partit d’Artur Mas, la que fou escissió d’ERC per no ser esquerra i per ser poc republicana, és a dir, el Reagrupament concebut fonamentalment com a moviment per la independència, i Demòcrates de Catalunya, que com l'UDC de la que marxaren (no sabem si per convicció o per no perdre els càrrecs institucionals), mai ha posat en el nom l’adjectiu “cristià” que suposadament ha de marcar el seu catalanisme.

De tots ells el premonitori, capdavanter en la idea, ha estat sense dubte el partit de Carretero, doncs va ser el primer en dir que esquerres i dretes són posicionaments per després d’haver obtingut l’Estat propi. Aquesta idea altres diuen compartir-la, però la paraula i l’acció caminen en ells per diferents camins, com ha quedat palès en la llarga i infructuosa negociació que penja de la CUP encara quan escric això.

En el fons aquesta nova formació, que concorrerà separada d’ERC i d’UDC a les eleccions del proper desembre, és com un tornar a casa, però ara en clau d’independència: tot plegat vol recuperar el sentit del moviment de centre dreta que fou CiU dins de l’Espanya de les autonomies. És el resultat de l’escissió que en els partits de govern s’ha anat produint per la qüestió independentista, tal i com ha succeït en el PSC. La única diferència és que en l’època actual ningú es vol dir de dretes, excepte les que són extremes i tot el panorama ha quedat malauradament desplaçat del seu centre.

A l’altra banda, en la no independència, es troben els que voldrien tornar a 1978, els que no haurien canviat l’Estatut i els que fins i tot voldrien anar més enrere. I en el mig podem trobar escassament alguna persona que sumia la federació, la confederació, la confluència, la concòrdia, paraules que per tenir sentit hauran d’esperar encara una bona estona. Sigui com sigui, Catalunya està reconstruint el seu mapa polític de nou sobre el doble eix, amb algunes sigles noves, però les diferències es queden en l’esmentat desplaçament del centre i en algun moviment de cadira personal de molt poca importància, excepte per a qui la guanyi o la perdi.