Ahir, el ple del Congrés dels Diputats ha rebut un encàrrec inequívoc d'acabar amb la injustícia social que moltes famílies pateixen cada dia. L'acord unànim de tots els grups parlamentaris que estem representats en aquesta cambra ha permès donar llum verda a que una iniciativa legislativa popular avalada per un bon nombre de ciutadans es pugui debatre en seu parlamentària. En aquest hemicicle és on rau la sobirania de cada ciutadà de l'Estat i és aquí on a través del nostre vot han d'exigir la defensa dels seus drets.

No és el moment ni de les lamentacions ni dels discursos. Ni de recordar el temps perdut ni de posar el dit sobre un culpable. És el moment de pujar-nos les mànigues ben amunt i començar a treballar de veritat. La gent de Convergència i Unió ho venim fent des de fa anys. Vam ser els primers en demanar la dació en pagament al ple del Congrés i, ara, serem els primers d'abanderar el diàleg, la responsabilitat i buscar els acords que ens portin a les solucions. I fer-ho amb celeritat, per evitar que s'hagin de lamentar més drames personals.

A partir d'ara, hem de treballar més fort que mai per augmentar els criteris de suspensió de les execucions perquè acullin tots els casos i en qualsevol circumstància familiar. Inclosos els avalistes. També hem de parar els procediments judicials, donant força legal als ajuntaments i a les ONG i col·legis professionals per a què intervinguin com a intermediadors. És la millor garantia que podem donar als ciutadans per veure que, el pas d'avui, els resolt efectivament el problema. Finalment ens cal aconseguir que el ciutadà desnonat pugui continuar utilitzant el seu habitatge un cop perduda la propietat a través d'un lísing social.

Però a més dels drets, també ha de ser el moment per parlar de deures i fer autocrítica. I comprometre'ns, tots plegats, a fer una reforma estructural de la llei d'endeutament responsable. Bàsicament, per no tornar a caure en l'error i assegurar-nos un futur més equilibrat i sense problemes.

Pot semblar tòpic i, és un recurs, que utilitzem sovint. Però després del pas d'ahir, de permetre el debat de la ILP a la cambra, tot està per fer. Tot és possible, i ens cal buscar el màxim de punts en comú i el major consens, perquè tot el que s'ha de fer, es pugui fer.