Tothom nu, vaja. O, el que és igual, benvinguda l’etapa de la transparència en els objectius. Sabem, per fi, què s’amagava darrere d’actuacions més o menys sostingudes, de trajectòries més o menys complexes, d’equilibris més o menys estables i de maniobres més o menys alambinades. Perquè quan hom té un projecte al cap, té un projecte al cap. El comú dels mortals molt probablement no el sabrà veure, però el projecte hi és. A l’aguait, encongit, a la gatzoneta, fins que arriba el moment de fer un bot i esclatar en tota la seva efervescència.

El president Pujol, posem per cas. El 17/12/2008 encara declarava, referint-se a la independència, que “no aconsellaria que es proclamés, simplement perquè no s’aconseguiria”. Això, sumat a tot el que en va dir durant els seus anys de Govern. I de sobte, descobrim amb una barreja d’estupor i satisfacció que no era cert, que es tractava només d’estratègia, d’espera fins que el poble estigués prou madur. El peix al cove, doncs, només era per dissimular. És ara, quan l’estadista creu arribat el moment, que deixa anar l’artilleria, l’objectiu en tota la seva nuesa. Que ja no sigui president és un detall sense importància...

En sentit oposat, l’ínclit Javier Arenas. Des de la malintencionada animadversió que sentim per aquestes contrades envers els dirigents del PP, mai no hem volgut entendre que tenia una mentalitat anticentralista que encara que no se li veiés per enlloc, acabaria per treure el cap inevitablement. Tinc un amic de cognom Müller, català d’avi alemany, que gràcies al senyor Arenas s’acaba d’adonar de l’error en el que vivia i demà mateix començarà a estudiar la llengua dels teutons. El mateix que faran, de ben segur, els milers i milers de nens i nenes andalusos que viuen casualment a Catalunya. Gràcies, senyor Arenas, per despullar-se davant nostre.

Curiosament, els únics que no poden anar en pilotes són aquells que voldrien fer-ho. Perquè una cosa és anar vestit d’indie punk, d’indie rock, de punk rock, de gòtic, de geek, de hippie, de latin king, de ñeta, d’skinhead, de tecktonik, d’underground... i una altra molt diferent és anar sense samarreta pels carrers d’una ciutat mediterrània. On s’és vist! Tothom en pilotes, però dintre d’un ordre! Moltes gràcies, senyor Hereu.