Mariano Rajoy va intentar descol·locar el sobiranisme amb una convocatòria electoral urgent. Acostumat a macerar les decisions, a deixar que es moguin abans els adversaris -una actitud que ha desesperat en ocasions els propis companys de partit-, Rajoy va optar per una intervenció llampec amb desenllaç immediat, el 21 de desembre. "Hem recuperat la legalitat i s'està governant a Catalunya amb normalitat", detallava aquest dissabte a Lleida en una afirmació fraudulenta i de manual. Els populars reclamen que a les urnes cristal·litzin els rèdits electorals del 155. Marginal com és entre l'electorat català -avui representa poc més del 8% dels vots-, el PP es juga més que els escons en les eleccions que ha imposat des de Madrid. Una victòria independentista, acompanyada d'una desfeta en el duel particular amb Ciutadans, deslegitimaria l'estratègia de Rajoy. A la Moncloa arrufarien el nas.

Si el PP fracassa el 21-D, Rajoy hauria de dimitir. Seria el més honest -és ell qui ha convocat les eleccions i qui ha escrit la recepta per aniquilar el procés-, però no ho farà. Ni tindrà la pressió del partit ni li exigirà l'establishment mediàtic espanyol, centrat en desacreditar les forces i els dirigents independentistes, però també qualsevol altre projecte que hi pugui interactuar, com el dels "comuns". El flirteig amb alguna de les expressions del sobiranisme avui es paga car a Espanya. Que li diguin a Pablo Iglesias, tan assetjat pel bloc constitucionalista que quan interactua a Catalunya acostuma a patinar en l'ús del vocabulari, errors discursius que ara desgasten Xavier Domènech com abans ho havien fet amb Ada Colau. Rajoy continuarà en el càrrec, siguin quin sigui l'escrutini del 21-D, però quedarà debilitat si l'unionisme no basteix una majoria alternativa i el PP és l'última força dels socis del 155.

No s'esperen actes de contrició del líder del PP. Si no va fer un pas al costat davant les evidències de cobrar en negre del partit -recordin "M. Rajoy" és encara un desconegut per a la justícia-, l'escenari no canviarà ara. El que pot transformar-se és l'ecosistema en el qual haurà de sobreviure. Al president espanyol li pertocarà gestionar un escenari complex a Catalunya si els resultats no l'afavoreixen: amb l'independentisme avalat, els "comuns" com a frontissa de grans majories i Ciutadans consolidat com a ariet contra el procés. I, en paral·lel, Rajoy observarà com es visualitza la majoria fràgil que ostenta al Congrés. Potser li arribaran consells de l'exterior, mentre Pedro Sánchez i Albert Rivera utilitzen les catalanes per alimentar el desgast. El PSOE i Ciutadans, aliats de Rajoy contra els sobiranistes, no desaprofitaran l'ocasió. Només cal observar el protagonisme que han ostentat aquest dissabte per intuir que pretenen notorietat.

El 21-D hi ha en joc també la batalla per l'espai de centre-dreta a Espanya. No és una qüestió menor. Oblidat el reformisme, Rivera ha desacomplexat el discurs anticatalanista per fer forat en l'electorat espanyol més conservador i ensumar poder. Sánchez, que necessita que la tercera via d'ordre que avui encarna Miquel Iceta no naufragui, busca restituir les aspiracions del PSOE. Amb el control del partit assegurat, el líder socialista ha aparcat el que va prometre a les primàries, i s'ha centrat en els seus interessos. El primer examen és a Catalunya. El 21-D concentra totes les aspiracions i tots els temors de l'unionisme.