Aquestes darreres setmanes, amb motiu de la visita del papa Lleó XIV i de la sortida del Tour de França, diferents responsables polítics han insistit que aquests dos esdeveniments singulars i de repercussió internacional serien una gran oportunitat per projectar el país. Hem pogut escoltar integrants del govern de la Generalitat o els alcaldes de Barcelona o Tarragona parlar de gran ocasió per mostrar la ciutat. Mostrar les ciutats i el país com un exercici de promoció turística i comercial. S’inverteixen diners en grans esdeveniments per les contrapartides que poden generar. Des de les administracions sempre s’ofereix algun estudi del retorn econòmic que tindrà l’esdeveniment i es comparen els diners públics invertits i els que retornaran en forma de beneficis.

En el cas del Tour es parla d’un contracte entre l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa organitzadora que puja a uns 9,6 milions d’euros, on s’inclouen les tres etapes que tindran lloc a Catalunya, amb una aportació de la Generalitat de 5 milions. A banda d’aquest pagament caldria comptabilitzar les inversions que s’han hagut de fer per la pràctica de la cursa. I s’informa que aquestes inversions podrien tenir un retorn de 120 milions d’euros. En el cas de la visita del Papa, des de l’Ajuntament de Barcelona es va informar d’una previsió de retorn de 30 milions d’euros. La Generalitat hauria assumit un pagament de gairebé 3 milions, i s’ha insistit molt que aquests diners provindrien de la taxa turística. Algú podria pensar que si venen de la taxa turística no venen dels nostres impostos, no ho hem pagat nosaltres. La visita del Papa ens surt gratuïta perquè la paguen els turistes. Però convindria tenir present que els diners es dediquen a aquesta activitat i no a cap altra que podria merèixer aquesta inversió. Però sempre hi haurà qui ens podrà dir que tenen un gran retorn.

El punt del retorn és clau. Costa saber com es calcula el retorn econòmic d’aquests esdeveniments, això val també per la gran inversió pública per la Fòrmula 1 per exemple. I en parlar de retorn ens hauria d’ocupar quines conseqüències tenen aquests grans esdeveniments per al conjunt de la societat. A Barcelona, per exemple, hi ha crítiques que tenen a veure amb l’afectació pel dia a dia de la ciutat i el seu veïnat: talls de circulació, problemes en el transport públic i privat, pèrdues econòmiques, molèsties diverses... Però es parla molt menys d’altres afectacions negatives. 

A la pàgina web del Tour pots accedir al catàleg de pisos de lloguer turístic per seguir la prova gràcies a l’acord comercial amb Airbnb. Els pisos turístics que l’Ajuntament de Barcelona vol eliminar el 2028. Una part del retorn econòmic d’aquests grans esdeveniments va a aquestes mans, a qui dificulta poder viure a les ciutats. Una altra part del retorn econòmic té a veure amb el turisme, amb els vols i el seu enorme impacte en l’emissió de gasos que causen l’escalfament global. L’escalfament global que origina el canvi climàtic, les onades de calor, els incendis de 6a generació com el patit aquests dies a les Gavarres... El Tour ja anunciat que podrà suspendre etapes per onades de calor, que causen morts a França a Catalunya... 

Mentre el Tour passa per Catalunya, avancen les eliminatòries del Mundial de futbol masculí als Estats Units, Canadà i Mèxic. El primer mundial que té lloc a tres països. Però el pròxim, el de 2030, que tindrà lloc també a Catalunya, encara inclourà més països. Els organitzadors seran Espanya, Portugal i Marroc, però, a més, hi haurà tres partits inaugurals a l'Amèrica del Sud (Uruguai, Argentina i Paraguai). Com s’explica? Un motiu per augmentar els països pot tenir a veure amb el nombre de seleccions que participen ara a les fases finals del Mundial, han passat a 48. Però la qüestió clau és la inversió multimilionària que ha de fer cada seu. Segur que també es dirà que hi ha un enorme retorn i com sempre caldrà preguntar-se per a qui. I caldrà preguntar-se també l’enorme despesa que significa fer un Mundial en tres països o el del 2030 en 6 i tres continents. Hi ha qui no està entenent o no vol entendre el gran impacte que això té per a l’escalfament global i l’emergència climàtica que estem vivint. També per a les condicions de vida i treball en moltes de les seves dimensions. 

“L’economia basada en el creixement no té cura de la salut física ni del medi natural. Ni de la justícia social. Ni de l’estabilitat financera”. S’acaba de traduir al català el nou llibre de l’economista Tim Jackson, L’economia de la cura (Arcàdia) i aquesta és una de les seves idees centrals. Les aportacions de Jackson són imprescindibles en el món actual: un món on massa sovint es confon creixement i prosperitat. La prosperitat té a veure sobretot amb la salut i no amb la riquesa i el creixement. Per això necessitem una economia que es preocupi abans que res de la cura en totes les seves formes. Això vol dir sanitat, treball de cures, alimentació, aigua, energia, habitatge, educació, eliminar desigualtats, justícia climàtica...  

Aquests grans esdeveniments que estem vivint, no només no es preocupen de la cura que necessitem, en massa ocasions van en contra de la cura que és indispensable per a la vida a les nostres societats. La gran perversió, la gran paradoxa, arriba quan, conscient o inconscientment, arribem a pensar, o ens fan arribar a pensar, que aquesta economia que ens fa mal és la que necessitem per poder viure bé. Estem fent créixer una economia que ens fa mal i necessitem una economia que tingui cura de la vida.