Els catastrofistes i apocalíptics de l’acció política intenten que el desànim o la ràbia guií les futures decisions electorals de la ciutadania i les ideologies que hi ha darrere de l’antipolítica obtinguin un bon resultat i passin a controlar les institucions de representació ciutadana. Si hi ha una baixa participació més favorables els seran els resultats.
L’acció contra aquest intent d’ofegar-nos en el pou del desànim només pot ser l’antidrama i la decisió que només podem ser ciutadans lliures si estem ben informats. Els populismes neofeixistes volen que reneguem de la possibilitat d'una gestió correcta dels serveis públics com a base de la prosperitat compartida.
En l’àgora del debat públic de la política organitzacions com “Manos limpias” creen estats d’opinió que només busquen la desmobilització dels partits d’esquerres i de tots els ciutadans de fortes conviccions democràtiques perquè aleshores guanyaran els que propugnen una societat de la no implicació, una societat on ens sigui indiferent la violència contra els febles, la rumorologia contra la ciència, el mínim esforç contra la il·lustració com enriquiment intel·lectual. Només cal agafar l’exemple dels elements més actius en aquesta tasca de sembrar dubtes i crear desànim i podem agafar com a exemple a "Manos Limpias” una organització que es defineix com a sindicat però no representa als treballadors, ni reclama millores laboral, sinó que representa als sectors més ultres i nostàlgics de l’opressió del poble lliure sota les dictadures del segle XX.
La seva distorsionada funció és tan evident que no s’entén com se’ls reconeix la legitimitat per a iniciar actuacions judicials o personar-se en causes que hagin iniciat altres persones i fer del seu discurs distorsionant els titulars de la instrucció i la creació del context de desprestigi fins i tot en temes que serien clarament de la jurisdicció administrativa aconsegueixen introduir-hi el llenguatge sempre feridor de la jurisdicció penal que immediatament tot té el qualificatiu de criminal.
La idea del nom està copiada d’un grup de magistrats del nord d’Itàlia que a principis dels anys noranta van investigar finançaments irregulars del conjunt de partits italians. Seria llarg d’analitzar, però la conseqüència va ser la desaparició del Partit Socialista Italià. L’espai socialdemòcrata des d’aleshores ha tingut seriosos problemes de cohesió al voltant, entre d’altres del. Partit Democràtic. És, però a desaparició del Partit Socialista el que va animar a agafar-ne el nom.
És el resultat el que persegueix aquest ‘sindicat’ succedani i entabanador dirigit per una persona que va formar part de Fuerza Nueva, la representació del búnquer franquista i que va passar a dir-se Frente Nacional (copiant els francesos) fins a dissoldre’s uns mesos abans que VOX es constituís com a partit. La major part dels seus escassos però radicals militants s’incorporaren en aquesta formació. Qui n’ha estat i n’és el principal líder va ser acusat d'intentar extorquir, coaccionar i fer xantatge a bancs i empreses amenaçant-los de realitzar campanyes de desprestigi i atemptats contra la seva reputació. No fou condemnat perquè el Tribunal Suprem no va observar violència ni pressió suficient.
És necessari recordar-ho perquè la solució a la política bescantada no pot ser la inhibició sinó que ha de ser el compromís. La política als xàfecs d’informació distorsionada i interessada no pot ser la comoditat dels vídeos ràndom sinó l’acció decidida d’elevar el debat públic cap a una vida més il·lustrada i perspicaç. Finalment, retornarem a la vella definició de “política és pedagogia” si volem salvar el respecte necessari a la diversitat en l’àgora pública, la base de la democràcia.