Fa molts mesos que els ciutadans sentim a parlar a la nostra classe política de la transformació digital, de la transformació del model energètic, del canvi climàtic, etc. però mai de la transformació del nostre sistema polític quan totes les enquestes indiquen que hi ha un gran descontentament amb la política i fins i tot ess considera un dels principals problemes del país.
Aquesta setmana hi ha hagut una enquesta realitzada per Sociométrica i publicada per El Español, on explicava que el futur del nou govern d'Espanya estaria en mans del nou partit "La España Vaciada", que podria arribar a tenir una representació de fins a quinze diputats, situant-se com la cinquena força política al congrés per darrere de PP, PSOE, VOX i Podemos.
Aquest nou partit obtindria representació majoritàriament en províncies aragoneses, castellanomanxegues, castellanolleoneses, extremenyes i fins i tot en alguna d'Andalusia com Jaén, Córdoba o Granada. Tal com indica el nom del nou partit, "La España Vaciada", és fruit principalment de la despoblació de diferents províncies espanyoles i arran d'això de la manca d'inversions en aquests territoris, fet que produeix que cada cop més la gent marxi per anar a prop de les grans ciutats perquè hi ha més oportunitats laborals, però també més serveis de tota mena, siguin mèdics o siguin per trobar un caixer automàtic per citar-ne només dos.
Aquests dies, he escoltat en diferents tertúlies parlar dels sisme que podria provocar aquesta nova irrupció, a qui perjudicaria més i a qui beneficiaria, etc. i d'alguns dels aspectes de per què pot haver sorgit aquest nou partit polític, després d'escoltar a molts tertulians, he trobat a faltar que ningú hagi parlat que un dels motius podria ser també que els electors volen que els nostres representants siguin representants de proximitat, volen que defensin allò que tant ells com els electors veuen i viuen cada dia i no votar a una llista d'un partit polític on en el millor dels casos coneixes a dues persones i a través dels mitjans de comunicació.
Crec que a més a més de parlar de la transformació digital o la transformació energètica no estaria de menys que la nostra classe política també tractes la transformació del sistema polític per tal de fer-lo més participatiu, més proper i fins i tot més representatiu. Podríem reflexionar en adoptar un sistema més similar a l'anglosaxó on l'elecció dels diputats és unipersonal i on cada un d'ells o elles s'ha de guanyar davant de tota la ciutadania de la seva circumscripció per poder ser diputat o diputada i no anant dins una llista on el principal mèrit és només ser militant d'un partit, fet que obliga al diputat o diputada a acatar el que la direcció de cada partit imposa per tal de poder seguir anant a les properes llistes electorals, encara que a vegades el sentit d'algunes votacions vagi contra els interessos de la zona on resideix o de la seva creença personal tal com hem vist també aquesta setmana amb la votació dels nous membres del Tribunal Constitucional.
En moments de gran transformació i de grans canvis com els que estem vivint els darrers anys, per què el poder polític no fa també una profunda reflexió davant del malestar cada cop més gran de la ciutadania envers el sistema polític i així reforça una democràcia que tant va costar aconseguir pels nostres avis i pares?
ARA A PORTADA
-
«Se'l carregaran»: de la dona de Tejero al paper del rei i el CESID, 10 novetats del 23-F Pep Martí i Vallverdú
-
Mor el colpista Antonio Tejero hores després de desclassificar-se els papers del 23-F Pep Martí i Vallverdú
-
-
Illa evita escalar el conflicte amb ERC pels pressupostos: «Hi ha marge d'acord» Bernat Surroca Albet | Lluís Girona Boffi
-
El Parlament reclama per unanimitat la compareixença d'Illa pel «col·lapse» de Catalunya Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
CEO a Fernandez-Pintó consultoria Política & Public Affairs. Soci Fundador de l'Associació Catalana de Comunicació i Estratègia Política (ACCIEP). Membre de la Asociación de Comunicación Política (ACOP). Membre de l'Asociación de Profesionales de las Relaciones Institucionales (APRI)
Et pot interessar
- Desobediència civil ara i aquí Dolors Sabater
- Temps de neu, nostàlgia i estratègia Marc Arza
- Qui vol eleccions? Bernat Surroca Albet
- Catalunya no és un país per a infants Elisenda Alamany
- La baixa sota sospita Eulàlia Reguant
- L'extrema dreta es disfressa de Robin Hood: fons d'inversió, drets humans i discursos buits Marta Ribera Carbó
- Transformació política, no només la digital i ecològica · Opinió · Nació
-
- Iniciar Sessió
- Subscriu-t'hi
- Newsletter
close
Alta Newsletter
close
Iniciar sessió
No tens compte a Nació?
Crea'n un gratis
close
Crear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.
