Aeroport de Girona. Les dues del migdia del 27 de desembre. Just el dia després de l'últim empatx nadalenc. El dia que molts agafàvem un avió per passar el primer Cap d'Any a l'estranger després de la maleïda Covid. El mateix dia que Pedro Sánchez anunciava un nou paquet de mesures anticrisi que més que ajudar ens acabava de confondre a tots. Et dono, però et trec, però no sé ben bé què en quedarà de tot plegat. Cap treva per digerir els canelons, res de cremar els torrons. L'1 de gener tots a lloc. El com i a quin cost, ja veurem.

Venim d'un any justet i de poc més que bones intencions amb això d'afavorir l'ús del transport públic. Rodalies gratuïtes però amb una gestió de saldo. Metro amb rebaixes però amb un volum de passatgers indigerible en hores punta. I mentrestant, poques alternatives pels conductors que sí o sí han de desplaçar-se amb vehicle privat. Benzina inassumible i les mateixes cues de sempre. I el que ens ve no és gaire esperançador. Un 2023 sense els 20 cèntims per litre de combustible. Amb una pròrroga de bonificacions als trens però sense cap indici d'un canvi de rumb. Allò de que t'ho faig barat però ho acabes pagant amb temps. I amb més rebaixes al metro però no a la T-Casual. Just la que més s'utilitza, just la que molts compren quan baixen del tren. Et trec, però només una mica. Desconcertant, molt. Desorientats, tots.

Molts s'omplen la boca de quin serà el futur del transport. La cançoneta de la sostenibilitat. Distàncies curtes amb tren, i llargues amb avió. Quan no tenim ni una cosa ni l'altra. Una alta velocitat que només viatja entre quatre ciutats importants no és el futur. Unes Rodalies que no ens permeten moure ni pel propi país ja haurien de ser passat. Ni tothom treballa a Madrid o Barcelona ni molts volen limitar les seves vacances tirant llarg a París.

I ara torno a Girona. Al migdia del 27 desembre. Només un vol. Tot ràpid i fàcil. I puntual. Però només un vol. Ningú parla del transport aeri més enllà del Prat. Fa uns dies els economistes tornaven a reclamar l'ampliació de l'aeroport. El de Barcelona. Clar que sí, com més lluny arribem més rics serem en tots els sentits. Però si oblidem que hi ha altres aeroports ens equivocarem. Si tot passa pel Prat res serà ràpid, fàcil i puntual. Tornarem a caure en l'error del centralisme que tant ens molesta de Madrid. L'empatx de Barcelona ens fa més pobres a la resta i porta Catalunya a un model de transport totalment indigest.