"Referèndum il·legal". Aquesta és una de les expressions que més ha usat aquest dilluns el major Josep Lluís Trapero, en la primera jornada del judici als Mossos a l'Audiència Nacional. Una altra que ha repetit força, amb diverses variants: "Feia el que em manaven". El que li manava l'Estat, no pas el que dictava el pla independentista, com va creure -o va voler creure- durant molt de temps la consciència col·lectiva sobiranista.

El que li manaven era impedir el referèndum. I, com ell mateix ha deixat clar en l'interrogatori, va ordenar investigar agents en els quals s'havien detectat "algunes" actituds de "passivitat" davant la consulta. A més, ha qualificat de "barbaritat" les resolucions de desconnexió que va aprovar el Parlament. I que se sentia "molt incòmode" amb el projecte independentista, i que va dir als consellers d'Interior que s'hi trobarien "el cos al davant".

Al davant, per oposar-s'hi. L'independentisme ha confirmat -ja ho va descobrir quan li va tocar el seu torn al Suprem, en el judici de l'1-O-, que no pot considerar Trapero uno di noi. Al contrari, hi ha qui l'ha passat ara a veure com un traïdor malvat i espanyolista. I potser tampoc. Era (i és) un servidor de la llei i l'ordre. I ja aleshores va entendre que això implicava seguir obeint les lleis espanyoles i no les del Parlament, que segons ell havia fet "una barbaritat" en promulgar-les. En qualsevol país seriós els comandaments policials han de complir la llei. I si no, malament. El problema és que en aquell moment hi havia dos ordenaments jurídics en vigor -un que va ser efectiu, l'espanyol, i l'altre que no, el català- i el major tenia clar a quin es devia.

L'error naïf va ser més aviat considerar que la policia, a l'hora de triar una llei establerta, es tiraria a la piscina d'un pla independentista que, com malauradament s'ha constatat, no anava gaire més enllà de l'endemà del referèndum. La ironia, gens naïf, sinó intencionada i -en aquest cas, sí- amb un pla ben traçat, és asseure Trapero a la banqueta no pel que ha fet, sinó pel que (no) és: un perillós independentista que ha de ser castigat públicament per donar exemple.