Sense mites es viu millor. Relaxem-nos amb els profetes. L'èxit a la vida és saber gestionar les expectatives. Sovint aquestes maleïdes expectatives ens ensenyen que són autoimmunes, que fan que ens destruïm nosaltres mateixos: que ens equivoquem demanant massa, perquè sovint no sabem què demanem. Altra cosa és confondre conformar-se amb rendir-se o bé creure que el que hi ha fora sempre és millor, que la gespa del veí sempre és més verda que la teva. La política és igual. Els mites inspiren, sí, però no ajuden a viure.

Aquests dies tornem a ser testimonis d'un judici al procés independentista, a tot el que envolta el referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Per mi, democràcia; per la justícia espanyola, una agressió. Segueix la repressió, no se n'oblidin, i amb onze anys de condemna planant sobre ells. Es jutja ara la cúpula d'Interior. Rebel·lió, diuen. Ja us dic que no quadra. El major dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha revelat que es va oferir per detenir ell personalment l'expresident Carles Puigdemont, encara que els comissaris superiors Ferran López i Joan Carles Molinero el van dissuadir i van acordar que ho farien ells dos. Com pot ser? Però Trapero no era el nostre superpoli? Doncs sí, però ni és independentista ni és un xaiet.
 
A Trapero no li va agradar que el govern del president Puigdemont tirés pel dret i volgués facilitar el referèndum en què van participar més de dos milions de catalans. Tant és així que Trapero va sospesar amb la seva cúpula mostrar en públic el seu malestar amb el Govern després de sortir "frustrats" i "preocupats" de la reunió que van mantenir el 28 de setembre de 2017 amb Puigdemont, el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d'Interior Joaquim Forn, que no van atendre a la seva petició de fer marxa enrere amb l'1-O. Volia filtrar-ho, que se'n diu. Això potser hagués estat deslleial. Però, en tot cas, coherent amb qui no està d'acord amb alguna cosa.
 
"Bueno, pues molt bé, pues adiós". Comm ens va agradar Trapero l'agost de 2017, quan encara estàvem colpits pel miserable atemptat de les Rambles de Barcelona. El nostre superpoli defensant la llengua catalana, tot dient que parlaria en castellà quan toqués. Què fàcil ens vam muntar el Robocop indepe. Trapero és un bon professional, el que esperem de la nostra policia, no és un heroi ni ho ha volgut ser mai. Deixem-lo tranquil. Però mai direm res a favor dels polítics. Herois? No ho són, però jo estic tranquil amb el conseller Quim Forn i el secretari general Cèsar Puig i, sobretot, amb el director Pere Soler. No són mites, i no són tan coneguts pels mitjans de comunicació. I sí, són polítics i tenen les seves idees. Són del Partit Demòcrata. I què? O és que va d'això, senyor fiscal? Sobretot són persones que creuen en el servei públic, i això ni es cobra ni es paga: es fa. 
 
El judici té punts miserables, com atacar la intendent Laplana amb el seu estat de salut. Però sobretot perquè -i aquí li dono la raó a Trapero- sembla que es castigui els professionals per fer la seva feina. Carregar contra els funcionaris com fa l'administració de l'Estat via Fiscalia és molt irresponsable i perillós. És el pas previ a demanar certificats de puresa. I compte, amb això a Catalunya també tenim el perill a les portes -ja ho parlem un altre dia-. Una mica de relaxament. Trapero i l'1 d'octubre poden ser mites, d'acord, però la diferència entre l'opinió del policia i el resultat de la votació és que la segona cosa la decidim entre tots.