TUI: trencament unilateral d'independència. Tot i l'aposta federal del PSC, la gestora del PSOE ha llegit la decisió del consell nacional dels socialistes catalans de votar "no" i "no" a Rajoy, i que veurem aquest dissabte, com un Trencament Unilateral. Una decisió diferenciada del que havia aprovat el comitè federal el dia abans. 

Tant de parlar de RUI, i de DUI, i al final el primer que hem vist és una TUI, que tot i tenir nom de tour operador turístic, és l'etiqueta fraternal que els pengen des de Ferraz a Miquel Iceta i els diputats del PSC. Tot això amb la brama de l'hartazgo de la seva "reivindicació" d'actuar de manera autònoma, i que els són un llast electoral, com deia l'expresident extremeny Rodríguez Ibarra. 

Miquel Iceta lamenta que el que hagi tibat la corda entre PSC i PSOE sigui haver de fer president un home del PP, que és el partit amb qui s'han disputat fins ara l'alternança al poder. I no només amb el PSC, la decapitació de Pedro Sánchez, a punt d'abandonar l'escó, deixa una esquerda que costarà de recosir. 

Costarà també creure's el PSOE en el paper d'oposició, que Podemos vol ocupar de totes totes, amb la gesticulació augmentada de to. Ignacio Urquizu, sociòleg, i diputat del PSOE per Terol, i segons els coneixedors de la vida interna del PSOE, un nom a tenir en compte per futur, justifica aquest model d'investidura com el d'una "compra de temps". 

Tots els partits que hi ha al Congrés necessiten refer-se després de 300 dies d'interinitat, de no legislar. Des del PP que haurà de buscar recanvi a Rajoy, al PSOE que ha de preparar un congrés per buscar qui el lideri. I aquest congrés haurà de decidir què passa amb la TUI. En què es queda el trencament de la disciplina de vot? En multa, i poca cosa més? Perquè si els envien al grup mixt, el grup socialista no farà sinó aprimar-se més, i sense necessitat d'anar a eleccions. Perdre punts i posicions al Congrés. 

Però és clar que res serà el mateix. Revisar el protocol del 78 sembla que serà damunt la taula, i necessari si es vol seguir venent el federalisme com a model territorial. Si no funciona federalment l'organització, es pot aplicar a l'Estat? Però el que queda clar després d'aquests dies de debats, a banda de la disputa per l'espai d'oposició i la durada de la legislatura, és que de la mateixa manera que les actituds que judicialitzen un procés polític com el que viu Catalunya donen benzina al motor de la desconnexió; això és el que els ha fet unir, el que dóna cohesió als partits espanyols, diferències ideològiques a banda. Bloqueig i desbloqueig. Catalunya, o una proposta de referèndum els va bloquejar, i ara els desbloqueja per blindar de nou cap opció que vagi més enllà de l'esment a refer el model de finançament autonòmic. 

Tan assedegats devem anar els catalans, que una vegada més, ens aferrem a pensar que això és un gest per Catalunya. El que és, és un incompliment de llei per part del govern espanyol, i que afectarà les comunitats autònomes del règim comú, res doncs de missatge només pels catalans. El missatge per Catalunya és, si s'agafen a la idea projectada pel diputat d'ERC Joan Tardà, que ja podem anar preguntant al monestir de Poblet i a l'Abadia de Montserrat com estan de cel·les i d'espai, perquè la inhabilitació que emana del Constitucional és la recepta més seductora que surt de l'al·liança de PP, C's i del PSOE. El missatge és el TUI del PSC.