Rajoy afronta aquesta setmana la segona moció de censura després de l’intent fallit de Pablo Iglesias de desbancar-lo en vigílies dels pressupostos de l’any passat. En aquesta ocasió, el taulell l’ha disposat Pedro Sánchez després de la demolidora sentència de la Gürtel. L’objectiu és recuperar la iniciativa perduda i malmetre la imatge dels que fins avui han estat els seus socis en el conflicte a Catalunya: PP i Ciutadans.

El cop que pretén el PSOE no està en via morta. Només cal observar els símptomes d’alarma que manifesten els mercats. Sánchez, però, només podrà ser president amb el vistiplau dels partits catalans i bascos. I és que Rivera ja ha deixat clar que no donarà suport a una maniobra que suposaria cedir la iniciativa del canvi que tant ha proclamat. Una negativa que el PSOE confia que Ciutadans pagui cara en veure’s abocat a blanquejar la corrupció dels populars. El PNB, per la seva banda, manté la incògnita del seu vot després que la setmana passada donés oxigen a la legislatura de Rajoy amb els pressupostos de l’Estat.

La situació, però, no pot ser més grotesca per a l’independentisme tenint en compte l’enduriment recent del discurs dels socialistes que ha sorprès, fins i tot, el mateix PSC que veu amb preocupació que Ferraz hagi apostat per irrompre en la pugna entre PP i Cs. Un gir que fa encara menys digerible la contradicció que suposa per al sobiranisme avalar l’estratègia de Sánchez tot i veure necessària la caiguda de Rajoy. I és que Sánchez encarna l’estratègia repressiva, la proposta fantasma de la tercera via i el fracàs d’un projecte sòlid d’esquerres capaç de defensar els drets davant les retallades de llibertats.

L’independentisme té prou arguments per no avalar el cop del PSOE. Però si bé és cert que el canvi d’executiu no obre la porta a la via política a curt termini per resoldre el conflicte -ben al contrari atès el context preelectoral-, la moció de censura suposa una sacsejada sense precedents que esquerda el bloc del 155 i posa en evidència a ulls de tothom el fracàs d'un mandat, el del PP, que ha sumit Espanya en una greu regressió democràtica que ha blanquejat la corrupció institucional i ha trepitjat els drets dels ciutadans.