Fa uns mesos es va publicar el llibre que recull les conclusions de l’informe encarregat pel president Macron a un grup d’economistes encapçalat pel premi Nobel Jean Tirole i l’execonomista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard. L’informe es va centrar en tres grans desafiaments: el canvi climàtic, les desigualtats i les pensions. Tots tres són problemes existencials: en el cas del canvi climàtic pot significar la fi de la vida que coneixem, les desigualtats posen en qüestió l’economia de mercat i la democràcia, i l’envelliment de la població, el contracte entre generacions.

Aquests problemes són importants a França però de fet ho són arreu, i molt especialment també a Catalunya. Els experts que hi van participar eren tant francesos, com americans i europeus, entre ells, i com a redactora del capítol sobre l’escalfament climàtic, destaca la catalana Mar Reguant. Aprofitant la visita de Macron, que a més coincidirà amb una vaga general a França en protesta per la reforma de les pensions, inspirada en part per aquest informe, m’ha semblat interessant parlar-ne, perquè en general les seves recomanacions han passat molt desapercebudes a casa nostra. Pel que fa al canvi climàtic, l’informe destaca la necessitat d’actuar a gran escala i amb una visió general. L’impost sobre el carboni és necessari però cal acompanyar-lo de l’eliminació de subvencions als combustibles fòssils, incloure un ajust carboni a les fronteres per impedir el dumping mediambiental, i compensar els perjudicats modestos que viuen a les zones rurals.
 
El segon gran desafiament és el de les desigualtats, que és considerat un problema greu per una majoria de la població francesa, malgrat que en termes comparatius les dades de desigualtat franceses no són dolentes. Però sovint les dades estadístiques no recullen bé el problema de la manca d’igualtat d’oportunitats en l’educació i l’ocupació i la manca de mobilitat social. L’informe se centra en la creació i l’accés a llocs de treball de qualitat (les bones feines en llenguatge més popular) i recomana mesures que reforcin la igualtat d’oportunitats, centrades en l’educació, d'una banda, i en l’impost de successions de l’altra, perquè jugui un rol més directe en la redistribució. També proposa estimular la creació de treballs de qualitat, influir sobre el progrés tecnològic i redefinir les regles comercials.
 
Finalment, pel que fa al tercer desafiament, el demogràfic, que té un impacte directe sobre la sostenibilitat del sistema de pensions, l’informe és clar: o es redueixen les prestacions, o augmenten les cotitzacions o s’incrementa l’edat de jubilació. La recomanació principal és establir un sistema per punts que s’acumularien en un compte individual. Cada punt donaria dret al mateix import de pensió, tot i que els treballadors amb salaris molt baixos o pocs anys de cotització rebrien uns punts gratuïts per garantir-los una pensió decent. El sistema seria flexible, permetent que aquells treballadors que perllonguessin la seva activitat laboral més enllà de l’edat mínima de jubilació, continuarien adquirint punts, i aquells treballadors que desenvolupin tasques físicament més desgastants podrien jubilar-se abans de l’edat mínima.
 
Els tres grans problemes econòmics abordats per aquest informe són tant o més rellevants a Catalunya. En alguns, com les pensions, sense la independència, no tenim sobirania per decidir, però en altres sí. Per posar només un exemple, subvencionar projectes com el casino de Hard Rock no és estimular la creació de treballs de qualitat.