Tornem a parlar de la reforma del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC) de la UE. Per més detall sobre què és i perquè és important, recomano llegir Horitzons d’austeritat?
Ahir es publicaven els acords als quals han arribat en negociacions el Consell i el Parlament Europeu. Per tant, s’han accelerat els tempos i sembla que es votaran i estaran vigents abans que acabi la legislatura a Brussel·les. Tenim data prevista per l’entrega dels “plans fiscals estructurals a mitjà termini” (medium-term fiscal-structural plans en anglès) dels estats que no estiguin complint amb les regles del màxim del 60% de deute i 3% de dèficit sobre el PIB: 20 de setembre de 2024. Això vol dir que a partir d’ara fins llavors, l’estat espanyol haurà de dissenyar el Pla Nacional de Reducció de Deute; estarà decidint, per tant, com i on retallar.
Tant portar a terme retallades, programes d’austeritat, com ajustar-se a límits de deute i dèficit sobre el PIB, són decisions polítiques. També és política la decisió de per on retallar. La finestra per incidir sobre si es fan o no polítiques d’ajustament ja està tancada, però per incidir en el fet que es retalla, encara no.
Per tal que l’elaboració del pla sigui el més transparent i social possible, s’ha d’obrir el període de consultes amb la societat civil per la seva elaboració, i abans d’entregar-lo a la Comissió, s’ha de tenir un debat parlamentari sobre les retallades que es faran. L’Estat pot fer tot això, però no hi està obligat.
Sobre el contingut del pla, sí que hem vist inclòs el caràcter social, però també hem vist com s’està reafirmant un horitzó bel·licista, d’augment en despeses d’armament. En els plans, els estats hauran de detallar com s’adrecen les prioritats de la Unió, que són segons el text:
I el compliment amb aquests criteris és també el que es té en compte per ampliar el termini de reestructuració, en cas que l’estat ho demani.
Ursula von der Leyen, que havia estat ministra de defensa del govern alemany, ha estat confirmada pel partit popular europeu com a candidata a la comissió, i és la persona que té més números de sortir elegida presidenta. En el discurs on va presentar el programa del partit de dretes, vam veure com la defensa fèrria del Green Deal s’ha transformat en un discurs procompetitivitat, de polítiques climàtiques “amigables” amb les empreses i de rearmament i defensa. Von der Leyen proposa crear en el seu segon mandat la figura d’un comissari de defensa de la UE, que no existeix ara per ara, i demana que la resta de països s’uneixin en l’augment de despesa en defensa.
Més enllà del fet que de cara a les eleccions europees necessitem votar en clau climàtica, social, pacifista, i contrarestant l'onada d’extrema dreta que amenaça créixer a Brussel·les, no podem perdre de vista el govern espanyol i l’elaboració del pla. No només tindrà conseqüències en l’àmbit estatal, sinó que també regularà previsiblement les restriccions de cara als pressupostos autonòmics. És crucial mantenir al mínim l’impacte sobre la provisió de serveis bàsics, de salut, educació, pensions, etc., assegurar la necessària inversió en habitatge per fer front a l’emergència d’habitatge en la que ens trobem, i reduir la despesa en defensa.
Agraïments a Alessandra Palomar.
Ahir es publicaven els acords als quals han arribat en negociacions el Consell i el Parlament Europeu. Per tant, s’han accelerat els tempos i sembla que es votaran i estaran vigents abans que acabi la legislatura a Brussel·les. Tenim data prevista per l’entrega dels “plans fiscals estructurals a mitjà termini” (medium-term fiscal-structural plans en anglès) dels estats que no estiguin complint amb les regles del màxim del 60% de deute i 3% de dèficit sobre el PIB: 20 de setembre de 2024. Això vol dir que a partir d’ara fins llavors, l’estat espanyol haurà de dissenyar el Pla Nacional de Reducció de Deute; estarà decidint, per tant, com i on retallar.
Tant portar a terme retallades, programes d’austeritat, com ajustar-se a límits de deute i dèficit sobre el PIB, són decisions polítiques. També és política la decisió de per on retallar. La finestra per incidir sobre si es fan o no polítiques d’ajustament ja està tancada, però per incidir en el fet que es retalla, encara no.
Per tal que l’elaboració del pla sigui el més transparent i social possible, s’ha d’obrir el període de consultes amb la societat civil per la seva elaboració, i abans d’entregar-lo a la Comissió, s’ha de tenir un debat parlamentari sobre les retallades que es faran. L’Estat pot fer tot això, però no hi està obligat.
Sobre el contingut del pla, sí que hem vist inclòs el caràcter social, però també hem vist com s’està reafirmant un horitzó bel·licista, d’augment en despeses d’armament. En els plans, els estats hauran de detallar com s’adrecen les prioritats de la Unió, que són segons el text:
- Una transició verda i digital justa, inclosa la coherència amb la Llei Climàtica Europea;
- Resiliència social i econòmica, inclòs el Pilar Europeu de Drets Socials;
- Seguretat energètica; i
- Si escau, el reforçament de les capacitats de defensa.
I el compliment amb aquests criteris és també el que es té en compte per ampliar el termini de reestructuració, en cas que l’estat ho demani.
Ursula von der Leyen, que havia estat ministra de defensa del govern alemany, ha estat confirmada pel partit popular europeu com a candidata a la comissió, i és la persona que té més números de sortir elegida presidenta. En el discurs on va presentar el programa del partit de dretes, vam veure com la defensa fèrria del Green Deal s’ha transformat en un discurs procompetitivitat, de polítiques climàtiques “amigables” amb les empreses i de rearmament i defensa. Von der Leyen proposa crear en el seu segon mandat la figura d’un comissari de defensa de la UE, que no existeix ara per ara, i demana que la resta de països s’uneixin en l’augment de despesa en defensa.
Més enllà del fet que de cara a les eleccions europees necessitem votar en clau climàtica, social, pacifista, i contrarestant l'onada d’extrema dreta que amenaça créixer a Brussel·les, no podem perdre de vista el govern espanyol i l’elaboració del pla. No només tindrà conseqüències en l’àmbit estatal, sinó que també regularà previsiblement les restriccions de cara als pressupostos autonòmics. És crucial mantenir al mínim l’impacte sobre la provisió de serveis bàsics, de salut, educació, pensions, etc., assegurar la necessària inversió en habitatge per fer front a l’emergència d’habitatge en la que ens trobem, i reduir la despesa en defensa.
Agraïments a Alessandra Palomar.