Acabar amb la guerra d’Ucraïna, tancar les fronteres i començar la deportació més massiva de la història dels EUA; tallar el finançament federal a les escoles públiques que obliguen a vacunar els alumnes; incrementar el fracking per produir més petroli; acabar amb la inflació; acabar amb les polítiques del Green New Deal de Biden; acabar amb el dret a la ciutadania pel sol fet d'haver nascut en territori nord-americà; reduir els costos energètics en un 50%; prohibir a les dones trans competir en categoria femenina en els esports; indultar als condemnats per l'assalt al Capitoli; expulsar tots els implicats en la desastrosa retirada de l'Afganistan... Totes aquestes són, entre altres, les mesures que qui serà el primer president convicte de la història dels EUA, Donald J. Trump, ha assegurat que aprovarà el dia 1 del seu mandat, o sigui, el pròxim 20 de gener.
Estem, conseqüentment, a punt de començar una presidència que serà del tot menys avorrida. A diferència de fa vuit anys, quan ni tan sols el mateix Trump havia contemplat seriosament la possibilitat de guanyar les eleccions i, per tant, el Dia 1 no sabia ben bé què havia de fer, ni tenia les estructures ni els nomenaments preparats, en aquesta ocasió arriba amb els deures fets. Un equip ja treballant, i l'inestimable assessorament de la Heritage Foundation o Steve Bannon -acabat de sortir de la presó!- ho estan preparant tot perquè el Day One Trump signi un reguitzell d'accions executives i nomenaments que tindran un comú denominador: la polèmica.
L'entorn està més polaritzat que mai. Si bé és cert que aquesta vegada Trump ha guanyat el vot popular, no ha estat l'allau que ell va predir. Més aviat aquestes eleccions han confirmat l'existència de dues visions d'Amèrica, cada cop més oposades. Malgrat que Trump va guanyar en el 82% dels comtats dels 50 estats, aquests produeixen menys del 30% del PIB i, per tant, les àrees urbanes, on es produeix la major part de la riquesa, tenen un major nivell d'educació i ingressos, i un compromís ferm amb els valors democràtics, no són trumpistes. Si Trump no conté el seu esperit de revenja, determinats segments de població urbana ja han avisat que no es quedaran de braços plegats. Els més militants ja s'estan organitzant per combatre els retrocessos democràtics que veuen venir. Es preveu un escenari de manifestacions, vagues, bloquejos i conflictivitat interna als EUA no vist en moltes dècades.
Donant per descomptat el rebuig dels seus detractors, serà crític observar les reaccions dels seus partidaris. Diverses de les mesures anunciades no semblen viables ni econòmicament ni logística ni legal. Com i amb quin pressupost deportar 11 milions d'immigrants sense papers? Com pretén la Casa Blanca reduir els tipus d'interès per alleugerir els interessos de les hipoteques si no és competència legal seva? Què pensaran els seus votants del Mid West quan vegin al cap d'un o dos anys que el preu dels aliments o l'energia no han baixat com Trump els ha promès? Què li dirà el seu assessor estrella, Elon Musk, quan vagi a eliminar els subsidis al cotxe elèctric dels quals el principal beneficiari ha estat la seva empresa Tesla? I així un llarg etcètera.
Però és que, a més, com es podrà governar l'equivalent a un Consell de Ministres que ni el millor guionista de Polònia podria haver imaginat? L'antivacunes Robert Kennedy a Salut; l'acusat d'assetjament i amb reconeguts problemes amb l'alcohol Pete Hegseth, a Defensa; el negacionista del canvi climàtic i fins ara petrolier Chris Wright, a Energia; l'exdemòcrata i acusada d'espiar per Putin Tulsi Gabbard a directora nacional d'Intel·ligència; o Kash Patel, que en campanya va amenaçar de perseguir tots els mitjans que amb "mentides" van ajudar Biden a falsificar el resultat de les anteriors eleccions, ara serà el director de l'FBI! I això per citar-ne només uns quants. Per no dir el paper que jugaran els seus fills, els bilionaris Ramaswamy o Musk o els seus consogres en el nou govern. Un planter de luxe que farà que sigui un miracle que cada setmana no tinguem anuncis surrealistes. La famosa roda de premsa de Trump sobre Groenlàndia, Panamà i el Canadà presagia ser només un tastet.
S'atansen tempestes. Serà prou sòlida la democràcia més antiga de l'època moderna per resistir-ho? Tant de bo es demostri que tenia raó el famós líder abolicionista Frederick Douglass quan deia que "Sense lluita no hi ha progrés".