Els EUA no han variat gaire la seva posició sobre Veneçuela o Groenlàndia. Tampoc la seva concepció del règim de l’Iran o l’Afganistan. El que si ha canviat és la rellevància comercial de la Xina i la seva capacitat d’influència. Si per a produir béns de consum compulsiu els americans usaven tallers de mà d’obra barata situats en el sud de la gran plataforma asiàtica, la Xina amplia la seva producció amb mà d’obra barata del seu propi país i una importantíssima inversió en sectors tecnològics i maquinària estratègica.
La Xina teixeix una espessa teranyina d’acords amb antigues repúbliques soviètiques i amb països com el Pakistan mentre Europa, en aquest desplaçament de l’eix d’aquesta economia extractiva i devoradora, no acaba d’incrementar la seva capacitat d’influència.
Ara bé, Trump irrita perquè expressa amb brutalitat aquests objectius que sempre han estat en el punt de mira de la política dels Estats Units. Home sense escrúpols ni humanitat, que busca el guany personal i el confon amb l’interès "nacional".
Mentider, fatxenda, acusador, es mou bé en els escenaris i destrueix el prestigi que alguna vegada va tenir la democràcia USA i que mai va deixar de tenir interessos econòmics arreu del món. Menysprea Europa perquè creu que la dificultat de posar d’acord a 27 estats és una pèrdua de temps i no creu en el valor estratègic del temps, tan important en l’economia especulativa. No cal perdre’l per un valor que ell no entén, la democràcia, la participació de la ciutadania organitzada, la transparència.
Aquesta setmana hem vist una nova persecució del poble kurd, l’aniquilació dels manifestants contra el règim dels aiatol·làs a l'Iran i que seran més de 20.000 si executen els detinguts. Però Trump no mostrarà mai un bri d’empatia, ni fingida, per la persecució de pobles sencers als quals menteix afirmant que els enviarà ajuda i abandonant-los després, perquè a Trump no li importa perseguir al seu propi poble.
Hem vist execucions als carrers de Minnesota, una policia de fronteres (ICE) desfermada que s’ha inflat donant armes a seguidors fanàtics del pensament MAGA i de les prèdiques en algunes esglésies evangelistes de pentecostes. Una població atemorida, una persecució de dissidents i gens de respecte per la llibertat de premsa poden, efectivament destruir valors humanistes d’un estat que en algun moment va intentar ser far del món.
Entre tanta reculada de drets, entre tanta deshumanització i tant fanatisme hem d’entendre que els discursos realistes, sincers i clars siguin una llum en la foscor. Marcelo Rebelo de Sousa en el Parlament Europeu explicant el mestissatge d’Europa des de la diversitat portuguesa i Mark Carney president del Canadà intentant liderar els estats "mitjans" han estat reconfortants.
El president de Portugal perquè parla de la diversitat enriquidora quan diumenge passat l’extrema dreta xenòfoba va treure els millors resultats aconseguits fins ara, és una manera valenta d’enfrontar-s’hi, sabent que a les institucions europees hi són presents els "Patriotes per Europa" i el president del Canadà perquè davant del llenguatge fanfarró i amenaçador de Trump va respondre amb un discurs de persona culta i il·lustrada que no claudica ni contesta amb estirabots.
Diversos líders de la ultradreta europea s’han distanciat de Trump. Meloni ho ha fet molt explícitament en el tema de Groenlàndia, però VOX no s’ha mogut, segueix bocabadat mirant les cruels persecucions d’activistes pels drets humans als Estats Units. Les greus incidències en la xarxa ferroviària li donen munició per als missatges antipolítica que saben que l’afavoreixen
Unes incidències en les infraestructures de mobilitat que defineixen la mesura dels serveis públics d’un estat i de les que avui encara no vull parlar-ne si no és per demanar empatia amb els usuaris d’aquests serveis i amb les víctimes dels accidents.