Turbulències a l'esquerra

Publicat el 14 de febrer de 2017 a les 22:04
Actualitzat el 15 de febrer de 2017 a les 10:08
Els mesos posteriors a la celebració d'unes eleccions deixen les ja recurrents imatges de congressos centrals de partits, fortament marcats pels resultats electorals obtinguts per cada formació. Així, després de l'entronització d'un govern de tall conservador a l'Estat, els congressos tant de Ciutadans com del PP han sigut un autèntic bany de masses. Per una banda, Albert Rivera va ser renovat per tercera vegada com a secretari general de Ciutadans, amb més del 87% dels vots; per l'altra, el congrés del PP celebrat aquest cap de setmana passat ha confirmat Mariano Rajoy com a líder dels conservadors, en un conclave que ni tan sols s'ha vist afectat per les sentències de presó a antics líders del PP fetes publiques aquests mateixos dies.

A l'esquerra de l'espectre ideològic, la situació és ben diferent. El congrés de Vistalegre 2 d'aquest cap de setmana ha revalidat Pablo Iglesias com a líder de Podem (que tindrà un 60% de representants afins en el nou Consell ciutadà), per davant d'Íñigo Errejón (que en tindrà el 37%). La victòria d'Iglesias confirma la línia estratègica de Podem dels darrers temps (que inclou, entre d'altres, la coalició amb Esquerra Unida) i, en el cas català, reforça el lideratge d'Albano Dante Fachin.

Més remogudes encara estan les aigües al PSOE, que tot i que no celebrarà el congrés federal per escollir nou líder fins el 17 i 18 de juny, les diferents candidatures ja tenen els motors ben escalfats. A les dues candidatures ja confirmades de Patxi López i Pedro Sánchez, és molt previsible que se li afegeixi la de Susana Díaz. La presidenta andalusa sap que comptarà amb el suport dels principals barons del partit i amb el vot majoritari de les federacions del sud d'Espanya. Tanmateix, i tot i que això la posa en una situació privilegiada de partida, els pocs suports que podria obtenir en les comunitats autònomes més septentrionals i, en especial, a Catalunya, és un element de preocupació per Díaz. Precisament per aquest motiu la líder del PSOE andalús ha començat a moure fils a casa nostra, tot i que de moment només compta, almenys públicament, amb el suport de poc més que el secretari d'organització al Baix Llobregat, Joaquín Fernández, i algun alcalde (com ara el de Gimenells o de Bagergue).

En clau del PSC, sabem que els socialistes catalans evitaran mullar-se com a organització, però és evident que dins del partit són ben conscients que el projecte de Díaz deixaria el PSC en una situació molt compromesa (tant pel que fa a la qüestió territorial com de finançament). Una situació que, a més a més, es podria veure agreujada per la competència que Podem a Catalunya li pot plantejar als socialistes. I més encara després que Fachin hagi sortit reforçat de Vistalegre 2, i guanyi força negociadora per a Podem de cara a la creació del nou partit dels "comuns", prevista per al mes d'abril. Un Podem que aspira a tenir veu pròpia en el procés de gestació de la nova força i que, de retruc, ajudarà els de Xavier Domènech a competir pels vots amb el PSC.